LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
LA RECERCA DE VÍCTIMES I DELS REPRESALIATS DEL BAIX LLOGREGAT NORD DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA
En aquest apartat del web, el nostre objectiu és el de recuperar, aprofundir i, sobretot, difondre la lluita d’aquells i aquelles que varen patir la repressió franquista durant la Guerra Civil i la postguerra al Baix Llobregat nord, especialment a Olesa de Montserrat i a Esparreguera.
En primer lloc, vàrem dissenyar el perfil de les persones que volíem entrevistar i a continuació, ens centràrem bàsicament en testimonis que havien patit la repressió als anys quaranta i cinquanta.
La zona és un territori que va patir molt els efectes de la repressió que es produí durant la Guerra Civil, i també un cop acabada aquesta –especialment a Olesa de Montserrat–, fet que ha quedat recollit en l’estudi de Josep Maria Solé i Sabaté (1985), La Repressió franquista a Catalunya, 1938-1953.
Posteriorment, es publicà el llibre d’Oriol Dueñas (2007), La violència d’uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d'Olesa de Montserrat, que ens aporta també molta informació sobre el tema.
Per què ens hem centrat en el període de la postguerra? És evident que vèiem que passaven els anys i, si no ho fèiem ben aviat, perdíem l’oportunitat d’acostar-nos a aquest període tan significatiu de la nostra història, a través de l’experiència viscuda per aquestes persones, la qual ens permetria conèixer l’entorn on es produí, filtrat per la seva mirada. De fet, hem de dir, malauradament, que a hores d’ara ja hi ha més d’un testimoni que ens ha deixat. El nostre sentiment és que aquest treball que estem realitzant a les nostres poblacions, especialment a Esparreguera, s’ha començat massa tard.
Com hem fet la selecció dels testimonis i quin és el perfil de les persones entrevistades?
Els primers entrevistats han estat persones, el nom de les quals coneixíem a través de familiars i coneguts de les nostres poblacions. Sovint es tracta de persones sense un perfil polític destacat als arxius però, que sí que varen patir la repressió, bàsicament a causa dels seus vincles familiars.
Així tenim, l’Agustí Murà que va ser empresonant en acabar la guerra, el pare del qual va ser un dirigent d’Esparreguera que també va ser empresonat. Aquest testimoni ens confessà que era la primera vegada a la seva vida que algú li preguntava sobre la seva memòria històrica amb la intenció de fer-ne un treball d’aquest tipus. Ell tenia records interessants, diem tenia, perquè va morir. Per exemple, recordava que en Durruti havia estat sopant a casa seva.
Si en alguna ocasió s’ha fet algun homenatge a les víctimes de la repressió –que se n’han fet ben pocs–, aquests testimonis han estat ignorats pel desconeixement que a hores d’ara encara tenim.
Un altre grup de testimonis són els fills o néts de persones que varen estar en el govern municipal de la República; així tenim, per exemple, el nét de l’alcalde republicà, Fèlix Figueres, a qui finalment se li va fer un homenatge i se li ha dedicat el nom de la Plaça de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. O també el fill d’un dels regidors del mateix Ajuntament, en Frederic Jané, el qual ha viscut gran part de la seva vida fora d’aquesta població a causa de la pressió social que va rebre la seva família.
Com a anècdota, direm que hi ha hagut testimonis que ens han donat noms de persones significatives en algun fet de la història contada, però que no han volgut que aquest es faci públic. Així és que, ara ens trobem amb una informació, que sí que ens serà útil, però que en moltes ocasions no la podem contrastar ni fer pública.
Afegirem a les anècdotes, el cas d’una dona, casada amb un exdirigent d’ERC, la qual sí que tenia una actitud positiva davant el fet que l’entrevistéssim i que ens sorprengué amb la fotocòpia d’un document que portava al seu moneder on demostrava que el seu marit s’havia de presentar a la caserna de la Guàrdia Civil fins l’any 1972. Paper que ella mostrava com a prova, quan algú dubtava de la repressió franquista.
Totes les entrevistes efectuades han estat enregistrades en vídeo, transcrites i indexades, el resultat de les quals es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Problemes en la nostra tasca
Malgrat que pensem que la recerca és molt gratificant, ens hem trobat amb algun problema. Hi ha hagut molts testimonis que sí que volien transmetre’ns la seva memòria, però que la seva família exercia sobre ells una mena de protecció que no ens ha facilitat gens la tasca. Podíem constatar que la por encara continuava en aquella llar. Penseu que la majoria dels nostres interlocutors són, o eren, gent gran, i que el primer contacte normalment el fèiem amb familiars.
Emocions
No cal dir que la nostra investigació ha estat i és molt emotiva. Recordem amb simpatia molts moments tendres, de confessions guardades durant molts anys, llàgrimes i rialles. Destacaríem el cas de dues germanes, filles d’un pare mort a la Model, i que mai se’ls havia donat massa informació d’allò que havia passat a la família –el pare i la mare varen ser empresonats–, que en un moment donat de l’entrevista, ens digueren :“Ara entenem algunes coses del nostre passat que per nosaltres eren un interrogant”.
Molta gent ha descobert que el seu passat, que la seva història familiar no era el que els havien explicat. Amb aquesta recerca esperem que els hàgim retornat l’orgull de ser descendents d’aquells o aquelles que varen lluitar per aconseguir un món més just i democràtic.
Encara ens queda molta feina i molta gent oblidada i esperem la col·laboració de tots aquells i aquelles que ens puguin ampliar i/o modificar algunes de les biografies detallades a continuació.
Agraïm de tot cor tots aquells i aquelles que ens han aportat els seus testimonis, a la Rosa Maria Codina, arxivera de l’Ajuntament d’Esparreguera, per la diligència en el seu assessorament, el Josep Maria Cobos per aportar-nos material rellevant en el cas del Miquel Galceran, als directors del Projecte, en José Fernández i l’Elionor Sellés, per la rigorositat en el seu treball, a la Neus Ribas, per la feina ben feta, en Nolasc Riba per la tasca audiovisual, a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i al Centre d’Estudis per donar-nos aquesta oportunitat.
Joana Llordella i Blanca Mampel
Biografies
Nascut a Mojácar (Almeria), l’any 1909, fill de Francisco Montoya i Francisca Gallardo es casà amb Luisa Bizcaino Grima i tingué 4 fills. Militant de la CNT a Olesa de Montserrat. Quan residia a Mojácar, era carnisser, però a Olesa consta com a jornaler; treballava a la fàbrica tèxtil Viuda de Sánchez.
El 18 de maig fou... veure més
BIOGRAFIA DE L’ENRIC MURÀ I CASAMAJOR
L’Enric Murà i Casamajor va néixer a Esparreguera l’any 1897 i va morir l’any 1963, també a Esparreguera.
Sabem que primer treballà a Terrassa de forner i després a la indústria tèxtil, a Esparreguera. Va tenir tres fills,... veure més
En Miquel Musté i Sentís va néixer a Esparreguera el 6 de març de 1892 i morí l’any 1942 a Bourges, França. Fill de Domènech Musté Ferré i de Josefa Sentís Castanera. Es casà amb Carme Jornet Montaña i tingué dues filles, la Paquita i la Rosa Musté. Vivia al c/ Sant Antoni, núm. 48... veure més
Nascut a Esparreguera el 24 de novembre de 1909 i veí d’Olesa de Montserrat; fou... veure més
Mariano Juanpere Hinojosa, represaliat i mort a causa de la Guerra civil.... veure més
En Miquel Daura i Batista va néixer a Ascó (Tarragona) el 8 de març de 1880 i va morir el 20 de juliol de 1963 a Esparreguera. Va viure i treballar de masover a Can Paloma, una masia del... veure més
En Francesc Closas, el Cisco, va néixer l’any 1915 a Esparreguera; fill de... veure més
En Josep Maria Pascual Robert va néixer el 12 juliol de l’any 1907 al Catllar (Tarragona) i morí l’any 2000 a 0lesa de Montserrat. Mestre nacional de primera ensenyança, primer va exercir a Navarcles i l’any 1933 es traslladà amb la seva família a la Colònia Sedó (a la barriada del Puig, d’Esparreguera) on continuà la seva tasca fins a l'any... veure més
En Pere Roca i Marcet va néixer a Olesa de Montserrat el 9 d’octubre de 1895, i va morir el 31 de maig de 1981. El seu pare va morir jove i va deixar una vídua de 39 anys amb tres fills. S’inicià en el món laboral a la indústria tèxtil d’Olesa de Montserrat, però més tard, es faria constructor.
Per motius laborals emigrà... veure més
Bautista Margalef Aguiló va néixer al Masroig, Tarragona, el dia 11 de setembre de 1899, es va casar amb l’Ana Sánchez, originària de Tíjola, Almeria. Van tenir tres filles de les quals, la Dora, la nostra entrevistada, era la filla gran.
Militant de la CNT, potser per influència del seu cunyat, en Ramon Sánchez, ja que abans no hi havia... veure més
Fèlix Figueras i Aragay va ser alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període de la Segona República –concretament, del 1931 al 1934 i a l’any 1936–. Va ser afusellat sense condemna, juntament amb 11 persones més, a Abrera el 19 de febrer de 1939, amb 44 anys.
El nostre represaliat va néixer a Olesa de Montserrat el 16 de desembre de... veure més
Núria Juanpere Roselló va néixer el 20 de febrer de 1921 a Esparreguera, concretament al carrer Montserrat, i va morir el dia 13 de novembre de l’any 2011. Es va haver d’exiliar pel fet de pertànyer a una família anarquista i d’ERC. Filla de Pere Juanpere Mateo, republicà, i germana dels represaliats Mariano Juanpere Hinojosa i Pere Juanpere Hinojosa. La seva... veure més
Josep Bayona Vidal va néixer a Castellbell i el Vilar l’any 1900. Fill de Joan Bayona i Àngela Vidal. Es casà amb Teresa Camps Morral i tingueren una filla, l’Angelina. Vivien al carrer Metge Carreras, d’Olesa de Montserrat, i treballava al sector tèxtil, concretament a la fàbrica Manufactura Tèxtil Olesana SA, coneguda popularment com a Ca l’Isard,... veure més
Manel Bosch i Guixà va néixer a Castellbell i el Vilar el 7 de març de 1905. Es va casar amb Maria Vicenta Giner Balaguer, teixidora. Tenien un fill, Marcel·lí Bosch Giner, nascut el 30 de desembre de 1930 a Esparreguera. Vivien amb el sogre, Joaquim Giner Querol, i amb la sogra, Dolors Ferrer Ferrer. Residien al carrer de Montserrat, 27 baixos, d’Esparreguera. Segons ens... veure més
Manuel Julià Mer va néixer a Esparreguera el dia 17 de maig de l’any 1906; era fill de Jaume Julià Rodó –jornaler d’Esparreguera– i de Teresa Mert i Boltà –d’Olesa de Montserrat–. El seu pare va néixer a Esparreguera el 10 de juny de 1863 i havia treballat a la Colònia Sedó. La seva mare era nascuda el mateix... veure més
Josep Bartolomé Gajón era fill de Josep Bartolomé Argelaga, nascut a Lloà (Tarragona), l’agost de 1882, i de Lluïsa Gajón Buill, nascuda el juny de 1885 a Saragossa. El pare fou contramestre de Can Sedó on entrà a treballar el dia 1 de gener de l’any 1914 i en sortí el dia 30 de novembre de l’any 1938.
El Josep va... veure més
En Miquel Matas Estebanell va néixer l’any 1906 a Olesa de Montserrat, al carrer de Santa Oliva, concretament a cal Bledes, davant de les monges Paüles. El seu pare era pagès i la mare treballava a la fàbrica El Molí. El nostre represaliat també entrà a treballar de ben petit al ram del tèxtil. Una de les fàbriques on treballà fou a cal Taló,... veure més
Ramon Sánchez Carrión és un represaliat de la CNT; va néixer a Tíjola, Almeria, l’any 1915 i va morir el 20 de maig de l’any 1989. Va anar a viure a Esparreguera entre el 1918 o 1919. Ell era el petit de cinc germanes. Va quedar orfe de mare quan tenia tres anys i la seva germana gran va anar a Esparreguera a treballar a la Colònia Sedó, i seria... veure més
El Bartolomé Zamora Montoya era fill de Pedro Zamora Flores i Juana Montoya Gallardo –ambdós de Mojácar–. Nascut a Mojácar, Almeria, l’any 1916. Eren nou germans: Bartolomé, Francisco, Maria, Pedro, Francisca, Juana, Bernardina, Anna i Agustín. La seva família era de Mojácar i tenien una carnisseria.... veure més
En aquesta recerca sobre Josep Anguera s’hi pot trobar també informació ampliada sobre “El conflicte sindical d’Esparreguera durant la guerra civil” i “ La col·lectivització a Can Sedó”.... veure més
Teresa Torrellas Espina va ser una militant anarcofeminista i anarcosindicalista nascuda el 27 de maig de 1908 a Nalec (Urgell) i va morir el 18 de maig de 1991 a Montady (Occitània). Va anar a viure a Esparreguera quan tenia sis anys.... veure més
En Joan Roigé Redó nascut a Roquetas, Tarragona, l’any 1881; de professió tipògraf, inicialment, i, encara que autodidacta, mestre d’escola pràcticament tota una vida. Va estar casat i va tenir tres fills. El seu germà Josep, va ser un conegut dirigent sindicalista llibertari. La seva germana era companya de Manuel Casanovas, militant d’acció; ambdós,... veure més
Ginés González Gallardo, va néixer a Mojácar (Almeria) el 22 de novembre de 1912 i va emigrar amb tota la família cap a Manresa, després anirien tots plegats a Olesa de Montserrat, l’any 1929. El seu pare era Francisco González Casado i la mare, Maria Gallardo Flores, ambdós de Mojácar. El Ginés era el segon de vuit germans: el Francisco, el... veure més
La nostra protagonista, Maria Roura Calsina, coneguda com a Germina, va néixer a Barcelona el dia 24 de març de l’any 1911; al cens de 1936 –aleshores tenia 25 anys– hi consta que treballa per compte propi com a mestra d’escola a Esparreguera (tot i que a la seva causa hi deia que era mestressa de casa).
El pare de Maria Roura, en Marc Roura... veure més
Fidela Gargallo Gargallo, filla de Francisco Gargallo Benages i Maria Gargallo Gil, va néixer a Mosqueruela, Terol, el 5 de febrer de l’any 1915. La família procedia de La Estrella, un petit nucli de població que pertany al municipi de Mosqueruela.... veure més
Fermín Gargallo Gargallo va néixer a Mosqueruela el 7 juliol de 1919. Els seus pares, Francisco Gargallo Benages i Maria Gargallo Gil, van decidir venir a viure a Olesa de Montserrat l’any 1930, acompanyats pels seus fills: la Fidela, el Fermín i la Francisca. La família procedia de La Estrella, un petit nucli de població del... veure més
Trinidad Pino Batista, va néixer a Olesa de Montserrat l’any 1919 i va morir a Cerdanyola el 2013. Els seus pares eren Rosa Batista Anguera (1884-1977) i n’Antoni Pino Ferré1 (1883-1969), ambdós nascuts a Ascó (Tarragona). Tenia quatre germans: el Josep (Ascó, 1905), la Cinta (Ascó, 1908), l’Emilia2 (Tarragona,1910), i l’Àngela (Tarragona, 1912). Van... veure més
Juana Piñero Fernández va ser una militant de la CNT d’Olesa de Montserrat afusellada a Abrera, el 19 de febrer de 1939, víctima de la repressió de l’exèrcit franquista, amb una vintena d’homes i dones, quan tenia 26 anys.
Segons el Padró Municipal de l’any 1936 Juana Piñero era filla de Dídac Piñero Tano, que havia vingut a Olesa... veure més
En Lluís Iglesias va néixer el dia set de juliol de 1903, a Barcelona, i va venir a viure a Esparreguera quan tenia set anys. Va entrar de ben jovenet a S.A. Sedó, en cta, de fet, era una família força vinculada a aquesta fàbrica tèxtil. Estava casat amb Piedad Hernández Girado (nascuda el 10 de desembre de 1903 a Tíjola... veure més
Rosa Garriga Colom va néixer a Olesa de Montserrat l’any 1909. La seva mare, Joana Colom Calvet procedia de Vilarodona (Tarragona) on va néixer l’any 1878 i vivia a Olesa des de l’any 1928. El seu pare, Josep Garriga era natural d’Olesa. La família Garriga eren de cala mieia, i la família Serra, de cal sardí.... veure més
Amparo Álvarez Dolz, va néixer el 27 d’agost de 1921. Els seus pares eren Elisa Dolz Villuendas, nascuda el 6 d’abril de 1895 i Francesc Álvarez Perostes, nascut... veure més
