LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

LA RECERCA DE VÍCTIMES I DELS REPRESALIATS DEL BAIX LLOGREGAT NORD DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA

 

En aquest apartat del web, el nostre objectiu és el de recuperar, aprofundir i, sobretot, difondre la lluita d’aquells i aquelles que varen patir la repressió franquista durant la Guerra Civil i la postguerra al Baix Llobregat nord, especialment  a Olesa de Montserrat i a Esparreguera.

En primer lloc, vàrem dissenyar el perfil de les persones que volíem entrevistar i a continuació, ens centràrem bàsicament en testimonis que havien patit la repressió als anys quaranta i cinquanta.

 

La  zona és un territori que va patir molt els efectes de la repressió que es produí durant la Guerra Civil, i també un cop acabada aquesta ­–especialment a Olesa de Montserrat–, fet que ha quedat recollit en l’estudi de Josep Maria Solé i Sabaté (1985), La Repressió franquista a Catalunya, 1938-1953.

 

Posteriorment, es publicà el llibre d’Oriol Dueñas (2007), La violència d’uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d'Olesa de Montserrat, que ens aporta també molta informació sobre el tema.

 

Per què ens hem centrat en el període de la postguerra? És evident que vèiem que passaven els anys i, si no ho fèiem ben aviat, perdíem l’oportunitat  d’acostar-nos a aquest període tan significatiu de la nostra història, a través de l’experiència viscuda per aquestes persones, la qual ens permetria conèixer l’entorn on es produí, filtrat per la seva mirada. De fet, hem de dir, malauradament, que a hores d’ara ja hi ha més d’un testimoni que ens ha deixat. El nostre sentiment és que aquest treball que estem realitzant a les nostres poblacions, especialment a Esparreguera, s’ha començat massa tard.

 

Com hem fet la selecció dels testimonis i quin és el perfil de les persones entrevistades?

 

Els primers entrevistats han estat persones, el nom de les quals coneixíem a través de familiars i coneguts de les nostres poblacions. Sovint es tracta de persones sense un perfil polític  destacat als arxius però, que sí que varen patir la repressió, bàsicament a causa dels seus vincles familiars.

 

Així tenim, l’Agustí Murà que va ser empresonant en acabar la guerra, el pare del qual va ser un dirigent d’Esparreguera que també va ser empresonat. Aquest testimoni ens confessà que era la primera vegada a la seva vida que algú li preguntava sobre la seva memòria històrica amb la intenció de fer-ne un treball d’aquest tipus. Ell tenia records interessants, diem tenia, perquè va morir. Per exemple, recordava que en Durruti havia estat sopant a casa seva.

 

Si en alguna ocasió s’ha fet algun homenatge a les víctimes de la repressió –que se n’han fet ben pocs­–, aquests testimonis han estat ignorats pel desconeixement que a hores d’ara encara tenim.

 

Un altre grup de testimonis són els fills o néts de persones que varen estar en el govern municipal de la República; així tenim, per exemple, el nét de l’alcalde republicà, Fèlix Figueres, a qui finalment se li va fer un homenatge i se li ha dedicat el nom de la Plaça de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. O també el fill d’un dels regidors del mateix Ajuntament, en Frederic Jané, el qual ha viscut gran part de la seva vida fora d’aquesta població a causa de la pressió social que va rebre la seva família.

 

Com a anècdota, direm que hi ha hagut testimonis que ens han donat noms de persones significatives en algun fet de la història contada, però que no han volgut que aquest es faci públic. Així és que,  ara ens trobem amb una informació, que sí que ens serà útil, però que en moltes ocasions no la podem contrastar ni  fer pública.

 

Afegirem a les anècdotes, el cas d’una dona, casada amb un exdirigent d’ERC, la qual sí que tenia una actitud positiva davant el fet que l’entrevistéssim i que ens sorprengué amb la fotocòpia d’un document que portava al seu moneder on demostrava que el seu marit s’havia de presentar a la caserna de la Guàrdia Civil fins l’any 1972. Paper que ella mostrava com a prova, quan algú dubtava de la repressió franquista.

 

Totes les entrevistes efectuades han estat enregistrades en vídeo, transcrites i indexades, el resultat de les quals es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

 

 

Problemes en la nostra tasca

 

Malgrat que pensem que la recerca és molt gratificant, ens hem trobat amb algun problema. Hi ha hagut molts testimonis que sí que volien transmetre’ns la seva memòria, però que la seva família exercia sobre ells una mena de protecció que no ens ha facilitat gens la tasca. Podíem constatar que la por encara continuava en aquella llar. Penseu que la majoria dels nostres interlocutors són, o eren, gent gran, i que el primer contacte normalment el fèiem amb familiars.

 

Emocions

 

No cal dir que la nostra investigació ha estat i és molt emotiva. Recordem amb simpatia molts moments tendres, de confessions guardades durant molts anys, llàgrimes i rialles. Destacaríem el cas de dues germanes, filles d’un pare mort a la Model, i que mai se’ls havia donat massa informació d’allò que havia passat a la família –el pare i la mare varen ser empresonats–,  que en un moment donat de l’entrevista, ens digueren :“Ara entenem algunes coses del nostre passat que per nosaltres eren un interrogant”.

 

Molta gent ha descobert que el seu passat, que la seva història familiar no era el que els havien explicat. Amb aquesta recerca esperem que els hàgim retornat l’orgull de ser descendents d’aquells o aquelles que varen lluitar per aconseguir un món més just i democràtic.

 

Encara ens queda molta feina i molta gent oblidada i esperem la col·laboració de tots aquells i aquelles que ens puguin ampliar i/o modificar algunes de les biografies detallades a continuació.

 

Agraïm de tot cor tots aquells i aquelles que ens han aportat els seus testimonis, a la Rosa Maria Codina, arxivera de l’Ajuntament d’Esparreguera, per la diligència en el seu assessorament, el Josep Maria Cobos per aportar-nos material rellevant en el cas del Miquel Galceran, als directors del Projecte, en José Fernández i l’Elionor Sellés, per la rigorositat en el seu treball, a la Neus Ribas, per la feina ben feta, en Nolasc Riba per la tasca audiovisual, a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i al Centre d’Estudis  per donar-nos aquesta oportunitat.

 

Joana Llordella i Blanca Mampel

 

 

 

Biografies

Miquel Galceran i Jorba Miquel Galceran i Jorba va néixer a Mas d’en Gall, Esparreguera, el 27 de febrer de 1905. Es traslladà a viure a la vila l’any 1916. Allí començà a estudiar a l’escola del sr. Tomàs Cabeza fins als 14 anys. Fou aprenent al Banc de Terrassa, i al Banc Comercial de Terrassa –concretament a l’agència d’Olesa de Montserrat–2 i acabà... veure més
Melchor Montoya Gallardo

Nascut a Mojácar (Almeria), l’any 1909, fill de Francisco Montoya i Francisca Gallardo es casà amb Luisa Bizcaino Grima i tingué 4 fills. Militant de la CNT a Olesa de Montserrat. Quan residia a Mojácar, era carnisser, però a Olesa consta com a jornaler; treballava a la fàbrica tèxtil  Viuda de Sánchez.

 

El 18 de maig fou... veure més

ENRIC i AGUSTÍ MURÀ

BIOGRAFIA DE L’ENRIC MURÀ I CASAMAJOR

 

L’Enric Murà i Casamajor va néixer a Esparreguera l’any 1897 i va morir l’any 1963, també a Esparreguera.

 

Sabem que primer treballà a Terrassa de forner i després a la indústria tèxtil, a Esparreguera. Va tenir tres fills,... veure més

Miquel Musté i Sentís

En Miquel Musté i Sentís va néixer a Esparreguera el 6 de març de 1892 i morí l’any 1942 a Bourges, França. Fill de Domènech Musté Ferré i de Josefa Sentís Castanera. Es casà amb Carme Jornet Montaña i tingué dues filles, la Paquita i la Rosa Musté. Vivia al c/ Sant Antoni, núm. 48... veure més

Pere Juanpere Hinojosa

Nascut a Esparreguera el 24 de novembre de 1909 i veí d’Olesa de Montserrat; fou... veure més

Mariano Juanpere Hinojosa

Mariano Juanpere Hinojosa, represaliat i mort a causa de la Guerra civil.... veure més

Miquel Daura i Batista

En Miquel Daura i Batista va néixer a Ascó (Tarragona) el 8 de març de 1880 i va morir el 20 de juliol de 1963 a Esparreguera. Va viure i treballar de masover a Can Paloma, una masia del... veure més

Francesc Closas Roig

En Francesc Closas, el Cisco, va néixer l’any 1915 a Esparreguera; fill de... veure més

Josep Maria Pascual Robert

En Josep Maria Pascual Robert va néixer el 12 juliol de l’any 1907 al Catllar (Tarragona) i morí l’any 2000 a 0lesa de Montserrat. Mestre nacional de primera ensenyança, primer va exercir a Navarcles i l’any 1933 es traslladà amb la seva família a la Colònia Sedó (a la barriada del Puig, d’Esparreguera) on continuà la seva tasca fins a l'any... veure més

Pere Roca i Marset

En Pere Roca i Marcet va néixer a Olesa de Montserrat el 9 d’octubre de 1895, i va morir el 31 de maig de 1981. El seu pare va morir jove i va deixar una vídua de 39 anys amb tres fills. S’inicià en el món laboral a la indústria tèxtil d’Olesa de Montserrat, però més tard, es faria constructor.

 

Per motius laborals emigrà... veure més

Bautista Margalef Aguiló

Bautista Margalef Aguiló va néixer al Masroig, Tarragona, el dia 11 de setembre de 1899, es va casar amb l’Ana Sánchez, originària de Tíjola, Almeria. Van tenir tres filles de les quals, la Dora, la nostra entrevistada, era la filla gran.

 

Militant de la CNT, potser per influència del seu cunyat, en Ramon Sánchez, ja que abans no hi havia... veure més

Fèlix Figueras i Aragay

Fèlix Figueras i Aragay va ser alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període de la Segona República –concretament, del 1931 al 1934 i a l’any 1936–. Va ser afusellat  sense condemna, juntament amb 11 persones més, a Abrera el 19 de febrer de 1939, amb 44 anys.

 

El nostre represaliat va néixer a Olesa de Montserrat el 16 de desembre de... veure més

Lluis Oleart Xairó

En Lluís Oleart Xairó va néixer a Olesa de Montserrat l’any 1898 –a les casetes anomenades dels “estricadors”[1], al carrer... veure més

Nuria Juanpere Roselló

Núria Juanpere Roselló va néixer el 20 de febrer de 1921 a Esparreguera, concretament al carrer Montserrat, i va morir el dia 13 de novembre de l’any 2011.  Es va haver d’exiliar pel fet de pertànyer a una família anarquista i d’ERC. Filla de Pere Juanpere Mateo, republicà, i germana dels represaliats Mariano Juanpere Hinojosa i Pere Juanpere Hinojosa. La seva... veure més

Josep Bayona Vidal

Josep Bayona Vidal va néixer a Castellbell i el Vilar l’any 1900. Fill de Joan Bayona i Àngela Vidal. Es casà amb Teresa Camps Morral i tingueren una filla, l’Angelina. Vivien al carrer Metge Carreras, d’Olesa de Montserrat, i treballava al sector tèxtil, concretament a la fàbrica Manufactura Tèxtil Olesana SA, coneguda popularment com a Ca l’Isard,... veure més

Agustí Jorba i Alert

L’Agustí Jorba i Alert, d’ERC, regidor-alcalde d’Esparreguera, represaliat que es va haver d’exiliar com a conseqüència de la Guerra Civil. Va néixer a Mas d’en Gall, una barriada d’Esparreguera, l’any 1907, i probablement estudià a l’Escola Racionalista de Joan Roigé. Fill de família pagesa, començà a treballar a la... veure més

Joan Bellés i Estruch

En Joan Bellés va néixer a Barcelona el 19 de febrer de l’any 1919, era el quart germà de cinc . Posteriorment es traslladà a Esparreguera. D’idees llibertàries, durant la postguerra es va relacionar amb el maqui Quico Sabater  procurant-li la infraestructura necessària per a la guerrilla.

 

El pare del Joan Bellés, Ismael Bellés... veure més

Joan Jané Casajoana

Nascut a Sant Vicenç de Castellet, l’any 1892, sindicalista i polític. La implicació en la defensa de la classe obrera el portà a viure a Olesa de Montserrat ja que abans fou acomiadat de diferents feines.

 

Era militant d’ERC. Va exercir de tinent alcalde d’Olesa de Montserrat durant la República amb Fèlix Figueres com a alcalde (1931-1936),... veure més

Germans Gonell (Samuel i Just)

SAMUEL GONELL I GONELL... veure més

Justo López Márquez

Justo López, va néixer a Gerga (Almeria), l'1 de juliol de 1918; fill d'Emiliano i Maria, va emigrar a Olesa de Montserrat de ben petit perquè va quedar orfe de pare i mare. Vivia al carrer  Argelines, núm. 41. Obrer tèxtil.

Fou membre de la CNT i de les Joventuts Llibertàries, des del juny de 1937 . Abans de ser detingut, el 9 de setembre de 1936, es féu ... veure més

Pasqual Paulo i Segarra En Pasqual Paulo i Segarra, fill de Librado Paulo i Masip i d’Engràcia Segarra i Ballester, va néixer l’any 1888 a Matet , un poblet de Castelló de la Plana, tot i que la família era d’Eslida. Es va casar amb la Sofia Sàbat Calvet, l’any 1918 i van tenir tres fills, Pasqual –1919–, el Quim –1920– i el Josep –1926–. Morí... veure més
Josep Mestres Llaveria Josep Mestres Llaveria va néixer a Olesa de Montserrat i era el quart de cinc germans. La seva família era de Riudecanyes, Reus, i es van traslladar a viure a Olesa de Montserrat. Es va casar amb la Maria Vidal i van tenir un fill, el Jordi. ... veure més
Adrià Pardo Saiz

Adrià Pardo Saiz,  fill de Ciriaco i Juliana, casat, va néixer a Monteagudo (Conca), l’any 1892 i es traslladà a viure a Esparreguera. Era jornaler (treballava a la fàbrica tèxtil de ca l’Isard, a Olesa de Montserrat). La seva esposa procedia del Masroig (Tarragona) i van tenir cinc fills. Vivien al carrer Beat Domènec Castellet, conegut... veure més

Contacte
® 2013. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
C/ Estelí, 10
08980 St. Feliu de Llobregat
Barcelona
Tel.: 93 666 35 27
cecbll@llobregat.info