Maria Roura Calsina

La nostra protagonista, Maria Roura Calsina, coneguda com a Germina, va néixer a Barcelona el dia 24 de març de l’any 1911; al cens de 1936 –aleshores tenia 25 anys– hi consta que treballa per compte propi com a mestra d’escola a Esparreguera (tot i que a la seva causa hi deia que era mestressa de casa).

El pare de Maria Roura, en Marc Roura Tarolà, va néixer l’any 1883 a Berga (Berguedà) i va anar a viure a Esparreguera amb tota la família l’any 1933; s’estaven al carrer de St. Jaume, núm. 8. Ell treballava de contramestre a l’empresa de Joan Tiers; després de la guerra treballarà de pagès. La mare era Dolors Calsina Frontera, nascuda l’any 1887 al Castellbell i el Vilar (Bages). La Maria tenia un germà, el Joan, nascut a Barcelona l’any 1910, pagès que treballava per compte propi. Tota la família sabia llegir i escriure.

Maria Roura va ser companya del mestre Joan Roigé, nascut l’any 1881, això vol dir que tenien una diferència d’edat de 38 anys. Segons Josep Paulo5, probablement en Roigé havia fugit de Barcelona en ser perseguit durant la Dictadura de Primo de Rivera i s’instal·là al Mas d’en Gall, un barri pagès d’Esparreguera. Allí va viure molt pobrament i diuen que va ser en aquest període, concretament l’any 1923, que va conèixer Maria Roura a la  Cooperativa Obrera Popular El Siglo XX de Sants, i que serà alumna del centre als 12 anys. La Maria i en Joan Roigé van tenir un fill l’any 1926, l’Hèlius.

Les dades i dates sobre aquesta relació no són del tot clares, així, Ignacio Soriano escriu que va ser als anys trenta que començà aquesta relació: En la década de 1930, Roigé quedó prendado de una de sus jóvenes ayudantes, lo que no sentó muy bien en la militancia.

No ho sabem del cert perquè al cens de l’any 1936 en Joan Roigé8 figurava com a dispeser a casa de la família Roura (aleshores tenia 55 anys i Maria 25); l’Hèlius consta com a germà de la Maria i tenia 9 anys. Tota la família, inclòs en Roigé, consta que fa tres anys que viuen a Esparreguera. Per tant, es van conèixer a Barcelona i es traslladaren a viure tots plegats a aquesta vila.

L’any 1933, quan Germina ja estava plenament integrada en els esdeveniments culturals d’Esparreguera, el Centre Cultural al qual pertanyia, organitzà nombrosos debats i conferències, com abans s’havien fet (i es feien) a Sants.

El fet que Germina ens aparegui en pocs documents no és d’estranyar, si tenim en compte el paper al qual es relegava la dona en aquell moment, malgrat que es movia en un moviment que clamava els drets d’homes i dones.

Que Germina Roura va ser una dona implicada en la transformació social i activista no en tenim cap dubte. El 20 de març de 1930 apareix el seu nom al diari republicà El Diluvio en un llistat de dones, on hi ha també la seva mare, Dolors Calsina, que demanen al govern una àmplia amnistia.

Maria Roura començarà l’any 1930 ajudant l’escola de Roigé, tot ocupant-se dels pàrvuls de l’escola Racionalista d’Esparreguera, que va estar situada, entre d’altres locals, on actualment hi ha el Centre Dual, al carrer dels Arbres, l’any 1932. De fet, serà aquest any quan es consolida el projecte de l’escola “Luz” amb el suport del Centre Cultural i Obrer, que arrelarà en el teixit d’esquerres del poble, especialment el llibertari.

Els sectors més anarquistes d’Esparreguera van poder gaudir de l’Escola Racionalista Llum altra vegada, a partir de l’any 1932 o potser una mica abans. Les classe s’imparteixen a la Societat Recreativa Siempreviva i seguien un horari com el de l’escola de Sants. També comptaran amb un grup musical i coral, a més del grup de teatre infantil.

Quan, com a conseqüència dels Fets d’Octubre de 1934, el Centre Cultural Obrer és clausurat, l’escola es traslladarà a la casa on vivia Maria Roura amb la seva família, al carrer de Sant Jaume, núm. 8.

Quan acabà la Guerra Civil, Maria Roura fou presa i va entrar a la presó de  Sant Feliu de Llobregat el dia deu de setembre de l’any 1941 i en va sortir tres dies després per anar a la Presó Provincial de Dones de Barcelona.

A la Maria se l’acusava de ser mestra de l‘escola Racionalista d’Esparreguera, el seu sistema de coeducació i de llibertat de pensament d’aquest tipus d’ensenyament li van donar un caràcter modern, que va provocar un moviment cultural que, separat de les normes oficials i confessionals, es traduiria en un fort moviment revolucionari.

 Més endavant, en iniciar-se la revolució del 1936, l’escola Luz es traslladarà al primer pis del local dels lerrouxistes, el Centre Republicà Radical –un partit de dretes que rebia el suport de la família Sedó– conegut popularment com “els radicals”, a l’actual avinguda de Francesc Macià.