LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA
1. La lluita obrera
La instauració del règim franquista va suposar la desfeta de les centrals sindicals històriques, la UGT i la CNT. La persecució i la repressió de les forces obreres no va impedir que hi hagués esclats de protesta i revindicació de millores puntuals, però no serà fins a la dècada dels seixanta que comença a articular-se un nou moviment obrer amb el nom genèric de Comissions Obreres. Treballadors de diferents tendències, socialistes, comunistes, d’adscripció cristiana i independents, van aplegar-se per a la reivindicació de millores laborals i per aconseguir drets sindicals. La fàbrica Montesa d’Esplugues de Llobregat i la parròquia de Sant Miquel de Cornellà van ser els nuclis embrionaris d’aquest moviment.
Els inicis del nou moviment obrer
La comarca del Baix Llobregat ha estat sempre un exponent del moviment obrer. El 1962, la vaga de la Siemens va causar un impacte que la convertí en una referència ineludible per a les reivindicacions obreres, generant una dinàmica que culminà en la formació de la coordinadora de les Comissions Obreres del Baix Llobregat a la parròquia d’Almeda de Cornellà el 1966.
La consolidació del nou moviment obrer
Al començament de la dècada dels anys setanta, el moviment obrer ja ha acumulat una experiència que porta a una progressiva consolidació organitzativa. D’altra banda, la xarxa de relació i solidaritat que es va teixint a través de les Comissions Obreres i la seva tasca dins del Sindicat Vertical permet que el moviment obrer s’ampliï i s’enforteixi. Les vagues generals de l’estiu i el desembre de 1974 són l’expressió de la capacitat de lluita que el moviment obrer ha assolit a la comarca.
El lideratge del moviment obrer
Els últims anys del franquisme, el moviment obrer lidera la lluita contra el règim. A les eleccions al Sindicat Vertical de 1975 es van presentar les Candidatures Unitàries i Democràtiques, amb militants de Comissions Obreres, USO, UGT, independents i d’altres sectors. A partir de llavors, la mobilització obrera a la comarca va ser representada per la Intersidical, on s’agrupaven els diferents rams de producció. Aquesta instància desborda les autoritats, aconsegueix la pràctica ocupació del Sindicat Vertical i es converteix en interlocutora directa amb el poder franquista declinant.
La vaga de Laforsa de Cornellà de Llobregat (novembre 1975-febrer 1976) va tenir una amplíssima repercussió a la comarca. La vaga general en solidaritat amb el conflicte de febrer i la marxa al Govern Civil de Barcelona del 22 de gener van assolir grans quotes de participació ciutadana. El context polític en què es va produir aquesta mobilització va fer que tingués una gran transcendència i significat polític.
La vaga de la Roca de Gavà (novembre 1976-febrer 1977) va ser una gran mobilització de llarga durada fortament reprimida. Aquesta vaga es va caracteritzar per una direcció de caràcter assembleari i de participació ciutadana.
La lluita obrera continua centrant-se en dos temes principals, l’amnistia laboral i la lluita contra l’atur que va generar la crisi econòmica.
2. Moviments associatius
Als anys setanta va fer eclosió una gran quantitat de moviments ciutadans amb reivindicacions específiques, associacions de veïns, de joves, de dones, amb caràcter cultural, etc. El règim franquista feia que qualsevol reivindicació prengués un caràcter polític que era assumit de manera natural per aquests moviments.
La lluita pel riu
La desídia de les autoritats per tenir cura del riu o l'avidesa per promoure un desenvolupament sense límit van generar grans mobilitzacions que, al seu torn, van enfortir la protesta contra el règim.
Reivindicacions veïnals
Les greus deficiències urbanístiques i de serveis van provocar la creació d'associacions de veïns que van obrir el seu camp d'acció a una gran varietat d'aspectes socials, culturals i polítics.
Foto: Membres de l'Associació de Veïns de Sant Ildefons presenten a membres del consistori una exposició sobre alternatives urbanístiques a la ciutat. Cornellà, 1974. Font: AHCL
Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU)
Entre 1976 i 1977 va néixer la Comissió Intermunicipal d'Urbanisme –CIU- formada per Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. La Comissió neix com a resposta dels diferents plans parcials que afectaven aquests municipis i que hipotecaven el futur urbanístic d'aquesta zona, alhora que pretenien convertir-la en un suburbi de la ciutat de Barcelona. L'activitat d'aquesta comissió va ser capaç de mobilitzar la ciutadania i aconseguir frenar els plans parcials, elaborar alternatives i negociar directament amb les autoritats franquistes, primer, i després amb el govern de la Generalitat provisional.
Reivindicar l'educació
El menysteniment del règim per l'educació es traduïa en una falta crònica de places escolars amb milers de criatures sense escolaritzar o amb escoles amb greus deficiències. El moviment ciutadà reivindicà les escoles com un dret ineludible. Mestres, pares, mares i alumnes es van organitzar per suplir aquestes deficiències posant dempeus escoles de qualitat amb nous criteris de renovació pedagògica.
Moviment cultural
Les activitats culturals sorgien arreu fruit de la iniciativa de multitud de grups i associacions de caràcter diferent. Conferències, concerts, xerrades, col·loquis, taules rodones, cinefòrum, debats, tot un allau d'activitats culturals que cerquen ampliar els estrets límits que la cultura oficial ofereix. La reivindicació de la llengua i la cultura catalanes van tenir un protagonisme important, anant més enllà del aspectes folklòrics que el règim permetia.
Moviment feminista
Les Jornades Catalanes de la Dona de maig de 1976 van significar l’eclosió del moviment feminista. A partir d’aquella data es van fundar arreu de Catalunya multitud d’associacions, coordinadores i grups de dones que van estendre i popularitzar la lluita feminista. La sexualitat era tabú per al règim i les víctimes principals del desconeixement i la ignorància eren les dones. Per això el primer moviment feminista va incidir en reivindicacions relacionades amb l’educació sexual i els drets al divorci i a l’avortament.
La vaga de Laforsa de Cornellà de Llobregat (novembre 1975-febrer 1976) va tenir una amplíssima repercussió a la comarca. La vaga general en solidaritat amb el conflicte de febrer i la marxa al Govern Civil de Barcelona del 22 de gener van assolir grans quotes de participació ciutadana. El context polític en què es va produir aquesta mobilització va fer que tingués una gran transcendència i significat polític.
La vaga de la Roca de Gavà (novembre 1976-febrer 1977) va ser una gran mobilització de llarga durada fortament reprimida. Aquesta vaga es va caracteritzar per una direcció de caràcter assembleari i de participació ciutadana.
La lluita obrera continua centrant-se en dos temes principals, l’amnistia laboral i la lluita contra l’atur que va generar la crisi econòmica.
Foto: Membres de l'Associació de Veïns de Sant Ildefons presenten a membres del consistori una exposició sobre alternatives urbanístiques a la ciutat. Cornellà, 1974. Font: AHCL
Entre 1976 i 1977 va néixer la Comissió Intermunicipal d'Urbanisme –CIU- formada per Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. La Comissió neix com a resposta dels diferents plans parcials que afectaven aquests municipis i que hipotecaven el futur urbanístic d'aquesta zona, alhora que pretenien convertir-la en un suburbi de la ciutat de Barcelona. L'activitat d'aquesta comissió va ser capaç de mobilitzar la ciutadania i aconseguir frenar els plans parcials, elaborar alternatives i negociar directament amb les autoritats franquistes, primer, i després amb el govern de la Generalitat provisional.
El menysteniment del règim per l'educació es traduïa en una falta crònica de places escolars amb milers de criatures sense escolaritzar o amb escoles amb greus deficiències. El moviment ciutadà reivindicà les escoles com un dret ineludible. Mestres, pares, mares i alumnes es van organitzar per suplir aquestes deficiències posant dempeus escoles de qualitat amb nous criteris de renovació pedagògica.
Les activitats culturals sorgien arreu fruit de la iniciativa de multitud de grups i associacions de caràcter diferent. Conferències, concerts, xerrades, col·loquis, taules rodones, cinefòrum, debats, tot un allau d'activitats culturals que cerquen ampliar els estrets límits que la cultura oficial ofereix. La reivindicació de la llengua i la cultura catalanes van tenir un protagonisme important, anant més enllà del aspectes folklòrics que el règim permetia.
