Fèlix Figueras i Aragay

Fèlix Figueras i Aragay va ser alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període de la Segona República –concretament, del 1931 al 1934 i a l’any 1936–. Va ser afusellat  sense condemna, juntament amb 11 persones més, a Abrera el 19 de febrer de 1939, amb 44 anys.

El nostre represaliat va néixer a Olesa de Montserrat el 16 de desembre de 1894. Va ser  el tercer fill de Josep Figueras i Ubach, d’Olesa de Montserrat, i Teresa Aragay i Tort, originària de Terrassa.  En Fèlix continuà amb el negoci  de cansaladeria que havia iniciat el pare i més endavant, es dedicà al transport de passatgers, amb l’adquisició de l’empresa TGO, que tenia la concessió de la línia de transport de passatgers Olesa-Estació del Nord. També feia el transport de viatgers entre l’Hotel Gori i el Balneari de La Puda. L’empresa inicialment estava situada al carrer Anselm Clavé, en uns locals arrendats a la propietat de l’hotel Gori.

L’any 1920 –aleshores tenia 26 anys– va ser elegit regidor com a representant del Partit Republicà Federal a l’Ajuntament d’Olesa i vocal de la Comissió d’Hisenda. L’1 d’abril de 1922, ocupà el càrrec de primer tinent d’alcalde pel mateix partit fins al cop d’estat i la instauració de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

L’any 1925 exercí també el càrrec de secretari a la Comunitat Minera Olesana (societat cooperativa que gestiona els servei d’aigua a Olesa).

Després del parèntesi de la Dictadura, tornà a formar part del consistori el febrer de 1930, ara com a membre de l’oposició republicana a l’Ajuntament governat pels liberals monàrquics.

Amb l’arribada de la República, l’abril de 1931,  fou elegit alcalde d’Olesa  per ERC, càrrec que ocupà fins a la destitució dels ajuntaments arran dels Fets d’Octubre de 1934. En els primers anys de govern municipal republicà, es canviaren els noms de carrers, es va secularitzar el cementiri, se cedí l’antic local de les Escoles Municipals a l’Associació de Fabricants d’Olesa per tal d’instal·lar-hi l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i es portaren a terme una sèrie de projectes urbanístics, d’entre els quals, cal destacar-ne dos: la construcció del mercat municipal,  inaugurat l’1 de setembre de 1932 i la compra de l’Hotel Gori als germans Casals, el juliol de 1933.  

El mes de febrer de 1936, amb el restabliment de la normalitat democràtica, Fèlix Figueras tornà a l’alcaldia, però l’esclat de la Guerra Civil i la violència del moment el van portar a dimitir l’octubre de 1936.

Tot i deixar l’Ajuntament, Fèlix Figueras participà encara a la vida política, com ho demostra la participació en el fet més destacat, pel nombre de persones implicades, per salvar vides. Va ocórrer el 30 de novembre de 1936, quan un grup de patrullers, vinguts probablement de Terrassa, juntament amb individus d’Olesa, van detenir, sense ordre judicial, 22 persones que traslladaren amb el camió tancat “camió de la mort” en direcció a Terrassa (probablement cap al cementiri).

El gener de 1939, en finalitzar la guerra, va rebre la visita d’un capità dels Mossos d’Esquadra, enviat des de Barcelona pel departament d’Ordre Públic, que li recomanà que s’exiliés a França ja que es temia per la vida de tots aquells que havien estat membres d’ERC i participat en els consistoris republicans. Ell decidí quedar-se, convençut  que en la seva actuació no havia comès cap delicte.

Fèlix Figueras, el dia 12 de febrer, diumenge, és detingut per un escamot de soldats que el traslladen del seu domicili fins al local del Círcol, seu d’ERC, on restarà empresonat juntament amb unes 30 persones i serà jutjat després en el “judici de les vídues”, un simulacre de procés sense cap garantia ni tribunal legal.

El mal anomenat “judici” va durar uns quatre dies, entre el 14 i el 17 de febrer.  Després d’aquest judici, Fèlix Figueras i 19 persones més  van ser traslladades a les cotxeres de l’Hotel Gori, considerades responsables dels assassinats i dels fets revolucionaris de rereguarda i, per tant, condemnades a mort. Seran afusellades al cementeri d’Abrera.