Pere Roca i Marset

En Pere Roca i Marcet va néixer a Olesa de Montserrat el 9 d’octubre de 1895, i va morir el 31 de maig de 1981. El seu pare va morir jove i va deixar una vídua de 39 anys amb tres fills. S’inicià en el món laboral a la indústria tèxtil d’Olesa de Montserrat, però més tard, es faria constructor.

Per motius laborals emigrà a França on  va aprendre la tècnica del formigó armat que empraven per a la fabricació de  tines que s’utilitzarien com a contenidors de gasos asfixiants per a la guerra contra els alemanys. Quan tornà cap aquí, el 1918, es va guanyar molt bé la vida ja que aquesta nova tècnica era molt innovadora.

L’any 1919 es casà amb Maria Dolors Gotsens i tingueren sis fills, dels quals en van sobreviure tres. En Pere quedà vidu als 33 anys amb tres fills petits.

En Roca era membre de la CNT, però en tornar de França, i com que era amo, ho va deixar. Roca va ser secretari general del recent format PSUC a Olesa de Montserrat (any 1936) fins al 24 de gener de 1939; també va ser membre  del sindicat de la UGT des del principi de la seva creació a Olesa de Montserrat. En Pere era membre del Círcol on ocupà també algun càrrec.

En acabar la Guerra Civil, en  Pere Roca és detingut i empresonat, i finalment, ingressat a la presó Model de Barcelona el 10 de març de 1939. El 5 de desembre de 1939, després de patir Consell de Guerra, va ser condemnat a la pena de dotze anys de presó major, “como autor de un delito de rebelión militar”. Tenia 43 anys. Se l’acusa de pertànyer a  “Izquierda de Cataluña, de la que fue directivo local” i de ser en el “periodo rojo”  secretari de propaganda de la UGT i després secretari General, repartint armes entre els afiliats al partit d’Esquerra Republicana. Pere Roca obtingué la llibertat provisional i sortí de la presó Model de Barcelona, encara que fou desterrat a Saragossa. L’any 1954 va obtenir la llibertat definitiva.