Joan Roigé Redó

En Joan Roigé Redó nascut a Roquetas, Tarragona, l’any 1881; de professió tipògraf, inicialment, i, encara que autodidacta, mestre d’escola pràcticament tota una vida. Va estar casat i va tenir tres fills. El seu germà Josep, va ser un conegut dirigent sindicalista llibertari. La seva germana era companya de Manuel Casanovas, militant d’acció; ambdós, en ocasions, l’ajudaven a l’escola. Va viure llargs períodes a Esparreguera. L’any 1923 coneix Maria Roura, a la Cooperativa Obrera Popular El Siglo XX de Sants i l’any 1926 tindran un fill, l’Hèlios.

A la Causa General d’Esparreguera  en Joan Roigé hi apareix sense massa detalls, dins d’un llistat on podem llegir: además de los detenidos ya consignados pueden citarse como responsables de agresiones, incendios de edificios, amenazas graves, saqueos, etc. los siguientes individuos... però no hi ha cap acusació de cap testimoni en particular.

Segons la Causa del Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat, a Joan Roigé Redó se li instruí el sumaríssim ordinari núm. 28360 pel suposat delicte de rebel·lió militar el 19 de gener de 1943. En aquell moment tenia 63 anys, era vidu  i residia a Esparreguera.

A l’expedient de Joan Roigé  se l’acusa pel fet que abans de la Segona República, es dediqués a l’ensenyament particular tot seguint la doctrina de l’Escola Moderna i també d’intervenir en diverses conferències tot propagant el seu ideari. Seguint la mateixa instrucció, sabem que en iniciar-se la República, va traslladar l’escola de Barcelona a Esparreguera. També s’hi afegeix l’agravant d’organitzar l’Escola Unificada a Esparreguera, el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), i de ser responsable de la colònia infantil de “Solidaridad Internacional Antifascista”.

Roigé havia actuat com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 i va ser redactor de “Solidaridad Obrera”, a més, va ser un dels fundadors del setmanari obrer, “Acción”  (1930).

En acabar la Guerra Civil, en Roigé es va exiliar a França acompanyat de Maria (Germina) Roura i va anar a parar al camp de concentració de  St-Cyprien  i va tornar a Catalunya l’agost de 1941.

En tornar de França, ell i la seva companya es presenten a la Guàrdia Civil, l’agost de 1941, i a partir d’aquest moment comença la instrucció del sumari; seran empresonats a Sant Feliu i d’allí passaran, ell a la Model de Barcelona (9-9-1941) i la Maria, a la presó de dones també de Barcelona. En Joan sortirà de la presó l’octubre de 1942, tot i que hi reingressarà el mes de novembre següent, com havia fet Maria Roura uns dies abans.

El 4 de desembre de 1942 s’efectua el Consell de Guerra del Joan i la Maria, i són processats al Jutjat Militar 2 de Sant Feliu de Llobregat, el 19 de gener de 1943 s’instruí el Sumaríssim i el 19 de febrer de 1943  es resol el judici amb la condemna de quinze anys de reclusió per a en Roigé i dotze anys i un dia per a la Maria, per al delicte d’Auxili a la Rebel·lió . A l'expedient de Roigé  també se l’acusava del fet que a la seva escola es cantessin cançons antipatriòtiques i antireligioses, però “no parece que tuviera intervención  en ningún otro hecho revolucionario que los acaecidos en aquella población”. Al Sumaríssim Ordinari a Maria Roura Calsina  escriuen que  la procesada, de 39 años, soltera, natural de Barcelona, y vecina de Esparraguera (Barcelona), vivía maritalmente con el Juan Roigé, interviniendo en la escuela del mismo con el carácter de auxiliar, distinguiéndose por sus ideas izquierdistas.

Va ser empresonat a la presó cel·lular La Model de Barcelona i en va sortir amb llibertat condicional el 25 d’octubre de 1943 i tornarà a Esparreguera al seu antic domicili, al carrer Sant Jaume núm.8. on viurà amb els seus sogres, el cunyat i el seu fill Hèlios, i s’haurà de presentar mensualment a la caserna de la Guàrdia Civil.

Va ser un ideòleg llibertari rellevant a Esparreguera i el seu estudi ens permet aprofundir una mica més sobre l’anarquisme en aquesta vila.