Miquel Daura i Batista

En Miquel Daura i Batista va néixer a Ascó (Tarragona) el 8 de març de 1880 i va morir el 20 de juliol de 1963 a Esparreguera. Va viure i treballar de masover a Can Paloma, una masia del
terme d’Esparreguera. Era rabassaire i votant d’Esquerra Republicana; un cop acabada la Guerra Civil, va ser internat en un camp de concentració i reclòs a la presó de Sant Elies de Barcelona i a
la presó cel·lular, amb una pena de 12 anys. Fou acusat de tinença d’armes i de requisar objectes de valor dels propietaris de la finca. Hi va romandre 18 mesos.
El seu fill, l’Àngel Daura Soldevila, va estar al front del Segre i també patí la mateixa sort que el seu pare, i fou reclòs al Batalló de Treballadors núm. 8 (Canfranc, Osca), d’on en sortí el 27
de maig de 1939, amb l’obligació de presentar-se a la Guàrdia Civil d’Esparreguera. L’Àngel abans havia estat presoner en diversos camps de concentració, Santoña, Miranda de Ebro, i
l’últim lloc, a Jaca, d’on en va sortir.