Miquel Matas Estebanell

En Miquel Matas Estebanell va néixer l’any 1906 a Olesa de Montserrat, al carrer de Santa Oliva, concretament a cal Bledes, davant de les monges Paüles. El seu pare era pagès i la mare treballava a la fàbrica El Molí. El nostre represaliat també entrà a treballar de ben petit al ram del tèxtil. Una de les fàbriques on treballà fou a cal Taló, on fou l’encarregat en tornar del servei militar fins que, en finalitzar la guerra, va haver de marxar a França. Es va casar i va tenir una filla, l’Anna Maria.

Era un home compromès amb l’esquerra, estava al Círcol en un moment que a Olesa hi havia molta inquietud político-social. Escrivia al diari l’Impuls” on, a vegades signava amb pseudònim i a vegades amb el seu nom. El nostre protagonista també va escriure a la publicació de l’Avant (1933–1936), concretament set articles.

En Matas estava afiliat a ERC. A principis de 1934 es van fer les segones eleccions municipals de la República i el resultat fou de 1.446 vots per la candidatura del Círcol-ERC, i 1.054 per Defensa Ciutadana (coalició de Lliga –Agrupació Catalana–, Carlins i monàrquics alfonsins). En Miquel Matas en fou regidor.

Quan es produeixen els Fets d’Octubre de 1934, l’alcalde Fèlix Figueras és destituït i també els seus regidors, entre ells, el nostre protagonista. El mes de setembre de 1936 es va dissoldre el Comitè Central de Milícies antifeixistes i es formà un govern de concentració antifeixista, amb la participació del POUM i de la CNT. D’aquesta manera, la Generalitat recuperava el paper perdut durant els primers mesos de guerra.

Dins d’aquest context s’aprova el decret del 9 d’octubre de 1936 de cara a reorganitzar el poder local, tot establint el nombre de representants de les diferents forces polítiques que havia de tenir cada Ajuntament.  En aquest marc, a Olesa, el 16 octubre de 1936, Miquel Matas és elegit  alcalde.

El Miquel era  també maçó i tenia contacte amb altres olesans i barcelonins de la mateixa lògia.

 En finalitzar la guerra, en Miquel hagué de fugir a França i deixà a Olesa la seva esposa i filla. Al cap de dotze anys, tornà i s’establí a Olesa durant un any, on començà a treballar a la mateixa fàbrica on ho féu abans de l’exili. Poc després marxà cap Xile on residí fins que tornà a Olesa de Montserrat quan ja estava molt malalt i la seva família més directa ja vivia a Catalunya.