Luis Iglesias Hinojosa

En Lluís Iglesias va néixer el dia set de juliol de 1903, a Barcelona, i va venir a viure a Esparreguera quan tenia set anys. Va entrar de ben jovenet a S.A. Sedó, en cta, de fet, era una família força vinculada a aquesta fàbrica tèxtil. Estava casat amb Piedad Hernández Girado  (nascuda el 10 de desembre de 1903 a Tíjola –Almeria–).

L’expedient de Lluís Iglesias Hinojosa es troba dins de la Causa General d’Esparreguera però, en canvi, el seu expedient no consta com a deportat a l’Archivo Histórico Nacional, i ens remet al "Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945)" de Benito Bermejo y Sandra Checa[1]. És acusat de comunista llibertari, fins i tot abans del G.M.N. (fugit a França).

En Lluís Iglesias Hinojosa va anar a raure a Le Vernet-d’Ariège, un conegut camp de repressió. El dia 1 de juny de 1939 en Lluís Iglesias va escriure des del Camp de concentració núm. 1 de Vernet-Ariège  a l’alcalde d’Esparreguera amb la intenció de rebre notícies de la seva família, la seva mare Balbina Hinojosa i la seva esposa Piedad Hernández, que aleshores vivia al carrer de Montserrat núm. 90.

Posteriorment, en Lluís Iglesias és fet presoner a l’Stalag XI-B (Fallingbostel, prop de Hannover), on tenia el número 86494  i fou traslladat a Mauthausen el vint-i-set de gener de 1941; el seu número al camp era 6385. Aquest dia van arribar a Mauthausen 1.506 republicans espanyols, procedents del mateix Stalag que el Lluís, i d'aquests n'acabarien morint 1.079, el 70 per cent.

Com la majoria de republicans d’aquest comboi, passaria a Gusen, el vint d’octubre de 1941, amb el número de presoner 13769. Va morir allí mateix, un mes més tard, el 21 de novembre de 1941.