El Franquisme
>
La repressió franquista
>
tornar al llistat
Miquel Galceran i Jorba
Miquel Galceran i Jorba va néixer a Mas d’en Gall, Esparreguera, el 27 de febrer de 1905. Es traslladà a viure a la vila l’any 1916. Allí començà a estudiar a l’escola del sr. Tomàs Cabeza fins als 14 anys. Fou aprenent al Banc de Terrassa, i al Banc Comercial de Terrassa –concretament a l’agència d’Olesa de Montserrat–2 i acabà com a director d’aquesta oficina. Galceran es casà amb Francesca Munné d’Esparreguera i va tenir una filla, l’Antònia Galceran i Monné.
El Miquel va ser secretari de l’Ateneu Nacionalista d’Esparreguera (1921-1922), a més, fou delegat d’Estat Català –partit fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922– per Esparreguera i Olesa en aquesta època. A la proclamació de la Segona República fou elegit conseller municipal i nomenat primer tinent d’alcalde. Dos anys després, l’escolliren alcalde en substitució de Salvador Cortada i Mir (1933). A les segones eleccions municipals, celebrades al febrer de 1934, de 1934 va ser
nomenat Síndic. El nostre protagonista fou processat pels Fets d’Octubre de 1934 per haver proclamat l’Estat català, tal com es va fer en altres municipis de Catalunya. El 14 de novembre, els consellers revoltats són substituïts per uns nous consellers provisionals. Va ser condemnat a
dos anys de presó per aquest fet, tot i que la sentència no fou confirmada i fou amnistiat després de les eleccions del febrer de 1936, moment en el qual retornà a exercir el seu càrrec a l’Ajuntament. A les eleccions del juliol de 1936 fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins al mes de
maig del 1938 quan va haver de dimitir per incorporar-se a l’exèrcit republicà.
En Miquel Galceran va ser fundador i dirigent d’ERC a Esparreguera, a més de ser representant-delegat del Comitè Comarcal del Baix Llobregat. Fundador de la Cooperativa Obrera Germinal d’Esparreguera (creada el 1931) i dominada pels rabassaires, on primer exercí com a comptable i com a president després, fins que s’incorporà a files.
L’any 1939, en finalitzar la Guerra Civil, en Galceran es va haver d’exiliar a França, país on viuria fins a la seva mort. Un cop alliberat el territori francès del domini nazi, l’any 1944, podem dir que s’inicia una nova etapa per a ell. Així participà en la reconstitució d’Esquerra Republicana i formà part del comitè departamental de l’Alt Garona on fou elegit membre del Consell directiu a França, al Congrés de l’any 1945. En Galceran fou fundador i vicepresident d’Acció Cooperatista Catalana, membre de la Federación Española de Cooperadores. A més fou un activista cultural; fundador i membre de la direcció de la Llar de Germanor Catalana, entitat de la qual fou president en dues ocasions (1952 1957/ 1959-1964). L’any 1985 n’era secretari.
L’any 1951 participà en l’Aplec de la Sardana com a director i des de l’any 1955 presidí la comissió organitzadora . Un any més tard fou secretari de la comissió organitzadora dels Jocs Floral a Tolosa. A més, fou organitzador de la Festa del llibre català on s’homenatjà el centenari de la naixença de Pompeu Fabra, l’any 1968. Fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans i del Comitè d’agermanament català-occità.
Des de l’any 1949 fou delegat dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya
a l’exili de la regió de Tolosa. L’any 1991 rebé el IV Premi Josep Maria Batista i Roca. Va morir el 5 de gener de 1993 a Tolosa (Occitània).
Més informació Miquel Galceran.pdf
El Miquel va ser secretari de l’Ateneu Nacionalista d’Esparreguera (1921-1922), a més, fou delegat d’Estat Català –partit fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922– per Esparreguera i Olesa en aquesta època. A la proclamació de la Segona República fou elegit conseller municipal i nomenat primer tinent d’alcalde. Dos anys després, l’escolliren alcalde en substitució de Salvador Cortada i Mir (1933). A les segones eleccions municipals, celebrades al febrer de 1934, de 1934 va ser
nomenat Síndic. El nostre protagonista fou processat pels Fets d’Octubre de 1934 per haver proclamat l’Estat català, tal com es va fer en altres municipis de Catalunya. El 14 de novembre, els consellers revoltats són substituïts per uns nous consellers provisionals. Va ser condemnat a
dos anys de presó per aquest fet, tot i que la sentència no fou confirmada i fou amnistiat després de les eleccions del febrer de 1936, moment en el qual retornà a exercir el seu càrrec a l’Ajuntament. A les eleccions del juliol de 1936 fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins al mes de
maig del 1938 quan va haver de dimitir per incorporar-se a l’exèrcit republicà.
En Miquel Galceran va ser fundador i dirigent d’ERC a Esparreguera, a més de ser representant-delegat del Comitè Comarcal del Baix Llobregat. Fundador de la Cooperativa Obrera Germinal d’Esparreguera (creada el 1931) i dominada pels rabassaires, on primer exercí com a comptable i com a president després, fins que s’incorporà a files.
L’any 1939, en finalitzar la Guerra Civil, en Galceran es va haver d’exiliar a França, país on viuria fins a la seva mort. Un cop alliberat el territori francès del domini nazi, l’any 1944, podem dir que s’inicia una nova etapa per a ell. Així participà en la reconstitució d’Esquerra Republicana i formà part del comitè departamental de l’Alt Garona on fou elegit membre del Consell directiu a França, al Congrés de l’any 1945. En Galceran fou fundador i vicepresident d’Acció Cooperatista Catalana, membre de la Federación Española de Cooperadores. A més fou un activista cultural; fundador i membre de la direcció de la Llar de Germanor Catalana, entitat de la qual fou president en dues ocasions (1952 1957/ 1959-1964). L’any 1985 n’era secretari.
L’any 1951 participà en l’Aplec de la Sardana com a director i des de l’any 1955 presidí la comissió organitzadora . Un any més tard fou secretari de la comissió organitzadora dels Jocs Floral a Tolosa. A més, fou organitzador de la Festa del llibre català on s’homenatjà el centenari de la naixença de Pompeu Fabra, l’any 1968. Fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans i del Comitè d’agermanament català-occità.
Des de l’any 1949 fou delegat dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya
a l’exili de la regió de Tolosa. L’any 1991 rebé el IV Premi Josep Maria Batista i Roca. Va morir el 5 de gener de 1993 a Tolosa (Occitània).
Més informació Miquel Galceran.pdf
