tornar al llistat

Salvador Bartolomé Gajón

 

El Salvador Bartolomé Gajón [1]va néixer a Esparreguera el 25 març de 1919; era fill de Josep Bartolomé Argelaga, nascut a Lloà (Tarragona), l’agost de 1882, i de Lluïsa Gajón Buill, nascuda el juny de 1885 a Saragossa. El pare fou contramestre de Can Sedó on entrà a treballar el dia 1 de gener de l’any 1914 i en sortir el dia 30 de novembre de l’any 1938.

 

El Salvador tenia dos germans, el Josep i el Joan. El Josep era el germà gran, havia nascut l’any 1914 a Esparreguera i era teixidor a Can Sedó. El Joan va néixer l’any 1930 i treballà a la construcció com a conductor.

 

L’any 1933, ell i la seva família es van traslladar  a viure a Olesa de Montserrat, al carrer Poble Espanyol, s/n, que és l’actual Francesc Macià.

Salvador formava part de les Joventuts Llibertàries d’Olesa de Montserrat abans del 19 de juliol de 1936.

En esclatar la Guerra, el nostre protagonista s’enrolà a la columna Durruti, posteriorment transformada en la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Posteriorment, el 29 de març de 1938 el Salvador és nomenat “Delegat polític” de la companyia mentre es troba a Igualada.

 

El Salvador es va haver d’exiliar en acabar la Guerra. Primer va estar en algun dels camps francesos habilitats per acollir els refugiats espanyols. Quan França va ser ocupada pels nazis, el juny de 1940, va ser capturat per la Wehrmacht alemanya i deportat al camp Stalag XI-B (Fallingbostel) –districte militar XI Hannover, a Oerbke, Baixa Saxònia, Alemanya–, on tenia el número de presoner 7179 . Posteriorment va ser enviat al camp de Mauthausen i la seva primera matrícula va ser el 5836. Devien arribar junts amb el seu germàperquè té un número de presoner més, i les matrícules de Mauthausen dels anys 1940 i 1941 indiquen l'ordre d'ingrés al camp.

 

El nostre deportat va morir el 19 de gener de 1943 a Steyr, situat a pocs quilòmetres del camp central; fou un dels pitjors tentacles  de Mauthausen[2], dedicat a produir coixinets i motors d'avió.

Al Salvador el van destinar a cuina. Segons ens relatà un dels seus familiars, va caure molt malalt i se’l van emportar a “la infermeria” d’on no en va sortir. 

 



[1] Consta com a “Gajo” al llibre ROIG, Montserrat (2003). Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62. Col. No ficció 62, núm. 10, pàg. 597.

[2] ROIG, Montserrat, op. cit., pàg. 362.

 

 

 

 

 

 

 


Salvador Bartolomé. Més Informació....pdf
Contacte
® 2013. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
C/ Estelí, 10
08980 St. Feliu de Llobregat
Barcelona
Tel.: 93 666 35 27
cecbll@llobregat.info