En Lluís Oleart Xairó va néixer a Olesa de Montserrat l’any 1898 –a les casetes anomenades dels “estricadors”[1], al carrer Argelines– i va morir l’any 1973 amb 75 anys. Es va casar amb Madrona Carreras Casanovas amb qui va tenir tres fills, la Dolors, la Cèlia i el Pere. Ell i la seva família vivien al carrer de Santa Oliva, a cal Pere de la Crossa. La seva família havia vingut de Collbató feia molts anys. La seva dona i la seva germana regentaven el cafè del Círcol Obrer. El nostre represaliat treballava per a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, on feia de sereno.
Quan es va acabar la Guerra Civil es va produir la destitució dels governs municipals republicans i, amb ella, la dels funcionaris. En Lluís juntament amb altres treballadors municipals va ser depurat i li van obrir un expedient en un procés que va durar gairebé sis mesos, durant els quals va ser suspès de feina i sou, i va viure amb la incertesa del que passaria després. Va ser sotmès a tota una sèrie d’interrogatoris. Finalment se’l va expedientar perquè havia estat militant d’ERC i sindicalista.
[1] Estricador: Bastiment de fusta amb clavilles, on es posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s'estrenyi; cast. rama, rambla, tirador. Estricar: Estirar amb intermitències les troques de fil que s'han tenyit o adobat; cast. Estirar (IEC).