Josep Bartolomé Gajón

Josep Bartolomé Gajón era fill de Josep Bartolomé Argelaga, nascut a Lloà (Tarragona), l’agost de 1882, i de Lluïsa Gajón Buill, nascuda el juny de 1885 a Saragossa. El pare fou contramestre de Can Sedó on entrà a treballar el dia 1 de gener de l’any 1914 i en sortí el dia 30 de novembre de l’any 1938.

El Josep va néixer a Esparreguera l’1 de novembre de 1914. Eren cinc germans, però dos (un nen i una nena) es van morir de petits. En Josep va quedar com el més gran dels germans ja que el Salvador, també represaliat, va néixer  l’any  1919 i el Joan, el més petit, el 1930. 

L’any 1933, ell i la seva família es van traslladar  a viure a Olesa de Montserrat, al carrer Poble Espanyol, s/n, que és l’actual  Francesc Macià.

El Josep s’exilià a França l’any 1939 i va estar refugiat en un dels camps que França va habilitar per als refugiats que fugien de la Dictadura franquista.

Segurament que el nostre protagonista fou obligat a formar part de la CTE (Compagnie de Travailleurs Étrangers), concretament a la 109 CTE –la dels espanyols–, abans de ser fet presoner per l’armada alemanya.

L’ocupació alemanya el durà primer al 1r camp de presoners, Frontstalag 140. Posteriorment passaria a l’ Stalag XI-B de Fallingbostell –no tenim número de deportat– i, finalment, fou extradit a Ternberg, un kommando de Mauthausen dins de la regió d’Steyr, al sud de Linz.

El Josep arribà a Mauthausen el vint-i-set de gener de 1941 i la seva primera matrícula va ser el núm. 5835. Sabem que ell i el seu germà, el Salvador, van arribar junts al camp, tal com ens contaren uns familiar seus. Aquest fet queda també comprovat ja que el seu germà  Salvador té un número de presoner menys i les matrícules de Mauthausen  dels anys 1940 i 1941 indiquen l'ordre d'ingrés al camp.

Fou un més dels 6741 republicans espanyols deportats i internats des del l’agost de 1940 a  Mauthausen, però també fou afortunat perquè va ser alliberat el cinc de maig de 1945  per les tropes nord-americanes. Va participar en el KLM, és a dir, el Komando de Liberación de Mauthausen, una vegada les SS havien fugit el dia dos, i només hi quedaven els soldats alemanys i el cos de bombers de Viena, a qui havien encarregat de mantenir l’ordre i la disciplina.

En Josep no va tornar del seu exili i es va quedar a viure a França.