Dolores Herrerias Mora, segons la partida de naixement consultada, va néixer a Serón, Almeria, el 5 de maig de 1909 i va morir a Barcelona el 15 de novembre de 2009. La seva família es va traslladar a Catalunya l’any 1927 per viure i treballar a la Colònia Sedó d’Esparreguera. Ells eren en Serafín Herrerias Pérez, el cap de la família, nascut l’any 1872 a Serón, Almeria, i la seva esposa Encarnación Mora Doménech, nascuda l’any 1877 a la mateixa població. Tenien set fills, la gran, l’Encarnación, el José, la Remedios, la Dolores, la Carmen, l’Àngela i, la petita, Placeres.

La Dolores va entrar a treballar a Can Sedó quan tenia 14 anys; ella i la família, primer van viure al carrer Sant Arturo, núm. 31 de la Colònia Sedó d’Esparreguera.  Totes van treballar com a jornaleres, com el pare, menys la Dolores, que va fer de teixidora, i la mare, que tenia cura de la família. Va ser a Can Sedó que la família va iniciar la seva militància a la CNT. Més tard, anirien a viure a la vila, al carrer Montserrat i l’any 1936, quan ella tenia 25 anys,  just en iniciar-se la Guerra Civil, la trobem vivint amb la família a Olesa de Montserrat. En aquesta ocasió, la cap de família era la seva mare ja que aquesta havia quedat vídua.

La família de la Dolores, de tendències clarament anarquistes, va tenir un cert protagonisme a l’enterrament de Bonaventura Durruti, mort a Madrid el dia 20 de novembre de 1936. Ella i les seves germanes, segons testimoni del seu nebot, José Quesada, havien teixit la bandera federal del tèxtil d’Esparreguera,  que portaria una representació dels treballadors i treballadores de Can Sedó a l’enterrament del líder anarquista.

En finalitzar la guerra civil,  la Dolores i la família Herrerías marxarien cap a l’exili a França des d’Olesa de Montserrat. Un cop passada la frontera, probablement van marxar cap a Draguignan, al sud del país veí.

La nostra protagonista és cunyada del deportat a Mauthausen el 24 d’agost de 1940, Ciriaco Quesada i tia de Fèlix Quesada, deportat al mateix camp amb el seu pare. La seva germana Encarnación i fills els retornarien forçadament a Espanya, després d’haver arribat Mauthausen  amb el comboi dels 927.

La Dolores va retornar a Catalunya uns anys després, quan van saber que la seva germana Encarnación i fills havien tornat i necessitaven que algú de la família els donés un cop de mà. Va ser una decisió familiar, perquè algú hi havia d’anar i, entre tots, van decidir que fos ella. En arribar a Barcelona, la Dolores va ser denunciada i l’empresonaren durant un any. Després, treballaria a Can Batlló i ajudaria a la resta de la família. No es va casar ni va tenir fills.