En Francesc Andrés Bonastre era fill de Vicente Andrés Altabás i  de Rosalia Bonastre Capdevila; aquesta es va quedar viuda i es va tornar a casar amb en  Josep Briquets Pagès. El Francesc  tenia un germà que es deia Josep, un any més petit, a més, tres germanastres, Conxa, Lourdes i Josep Briquets Estruch. La família es dedicava al comerç i la localitzem en dues adreces diferents:  c/ Josep Anselm Clavé, 36 baixos, o al carrer Sant Ignacio núm. 45, actual carrer del Arbres.

El Francesc era nascut a Esparreguera el dia 17 de juny de l’any 1916; en iniciar-se la Guerra Civil tenia 19 anys. Treballava de cambrer per J. Batalla (Barcelona), com el seu germà. Es va incorporar al front  de les Balears el 15 d’agost de 1936,  concretament a Mallorca, amb la columna Juan Guillamot.  El nostre represaliat era militant del PSUC.

Finalitzada la Guerra Civil, el nostre protagonista s’exilià a França i probablement començà el periple de molts dels represaliats.  Va poder sobreviure ja que  el localitzem en un llistat de TODT a la Rochelle – l'organització Todt va ser una organització d'enginyeria civil i militar estructurada com un exèrcit durant l'Alemanya nazi. Va esclavitzar aproximadament 1.500.000 de persones dels països ocupats durant la Segona Guerra Mundial. Entre ells, molts republicans espanyols. La llista concretament  es referia als exiliats espanyols al servei de les tropes d’ocupació, evadits dels camps de La Pallice l’1 de febrer de 1942.

El nostre represaliat va estar treballant per la firma Krupp a Essen, una ciutat de la Regió del Ruhr –Alemanya–, que va ser molt important per la producció d’acer– hi va estar ocupat des del dia 11 de setembre de l’any 1942 fins al 10 d’abril del 1945.

En la biografia de Francesc Andrés, trobarem que el seu entorn familiar també va ser fortament represaliat, per un cantó tenim el seu germà Josep Andrés Bonastre, que probablement va morir al front. Una altra persona seria en Josep Briquets Pagès, el seu padrastre, que feia de carter a la barriada de Can Sedó i quan, en finalitzar la Guerra Civil, es van depurar el funcionaris públics, es va demanar la seva destitució com a carter , ja que ho havia estat en "período rojo". El trobem a la Causa General d’Esparreguera. Estava sindicat a la CNT i va pertànyer al Comitè Antifeixista. Es va exiliar a França.

En Josep Briquets Estruch, el seu germanastre, un obrer de l’empresa tèxtil Manufacturas Sedó d’Esparreguera, afiliat a la CNT. Va participar en els Fets d’Octubre, motiu pel qual va ser condemnat al vaixell presó Argentina. El dia 5 d’octubre de 1940 el localitzem a Montacher, un municipi francès, situat  a la regió de Borgonya, des d’on escriu una carta a la delegació del govern mexicà a París, tot demanant poder marxar a Mèxic per reunir-se amb la seva família.

Concepció Briquets Estruch, una altra germanastra, obrera de Manufactures Sedó d’Esparreguera també es va haver d’exiliar. Sabem que va arribar com a expatriada a Veracruz (Mèxic) a bord del vaixell “Mexique”, el 27 de juliol de l’any 1939. Viatjava amb la seva germana Maria  i el seu cunyat. Van rebre ajut del SERE (Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles) i van embarcar a Burdeos (França) el 13 de juliol de 1939. 

Maria Briquets Estruch, l’altra germanastra, obrera de Manufactures Sedó, casada amb Francesc Viladoms i Sabaté amb qui va tenir una filla, Naturalesa Viladoms Sabaté. Es va exiliar a Veracruz (Mèxic) amb la seva germana Concepció i el seu marit.