Els ajuntaments franquistes es caracteritzaven pel servilisme a l’autoritat superior -els nomenava el governador civil de la província- pel tràfic d’influències i per la desatenció dels interessos de la ciutadania. Les eleccions municipals pel terç familiar van ser aprofitades en alguns indrets per tenir alguna veu representativa en el consistori franquista, però això no va tenir globalment una gran incidència.
Les eleccions municipals democràtiques no es van realitzar fins al 3 d’abril de 1979, gairebé 2 anys després de les primeres eleccions generals democràtiques (15 de juny de 1977). Es va produir, per tant, un buit democràtic en els governs municipals que van ser seguits de manera estreta pel moviment associatiu i de partits polítics i sindicats, que van fiscalitzar i controlar la tasca dels darrers ajuntaments franquistes.
L’acció de govern dels nous consistoris democràtics es va iniciar amb grans problemes econòmics que els van dificultar la tasca, però alhora es van convertir en referents democràtics de la població en qüestions clau com ara la reivindicació de l’Estatut.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |