Testimonis i biografies > La repressió franquista >

La repressió franquista

tornar al llistat

Emili Corella Rosselló

L’Emili Corella Roselló era fill de Vicenta Roselló Blasco[1], que havia estat casada amb Sixto Corella Izquierdo[2], amb el qual va tenir quatre fills, i va quedar vídua quan aquests eren ben petits.

Vicenta Roselló Blasco[3], militant de la CNT, va ser presa quan tenia 37 anys, a Esparreguera. El seu expedient es troba a l’Archivo Histórico Nacional i està inclosa a la Causa General d’Esparreguera[4]. L’any 1939, entrà a la presó de dones de de les Corts de Barcelona i, el 17 de maig de 1944 es ratificà la sentència, però en va sortir el mateix any. Va ser acusada de rebel·lió, amb una pena de 12 anys i 1 dia.

L’Emili va marxar en una segona tanda familiar cap a l’exili, l’any 1947, poc després que la mare sortís de la presó del carrer Molins[5], l’any 1944. El 1936 la Vicenta vivia amb la mare, Apolònia Blasco Gómez[6] i els tres fills[7], en Joan, nascut el 1925, a Esparreguera[8], l’Antoni, nascut el 1931[9] a Esparreguera i l’Emili[10], nascut el 1932 a Esparreguera. L’any 1940, l’àvia, era la cap de família ja que la seva filla era a la presó, i era classificada com a indigent, el Joan era pagès i vivia a Olesa de Montserrat, els altres dos consten com a escolars.

L’any 1940, tots consten que viuen amb l’àvia, Apolònia Blasco, al carrer de Ferran Puig, núm.6, d’Esparreguera. La mare figura com absent perquè és a la presó. L’any 1945 ja no hi queda ningú.

L’Emili ens recordava les vicissituds que havia passat en la seva infantesa amb el pare mort i la mare a la presó, i sense suport de la família.

Quan la Vicenta va sortir de la presó, segons el nostre testimoni, s’havia de presentar dia sí dia també a la Guàrdia Civil, però això durà poc, perquè no se li va permetre romandre a Esparreguera. Ell ens parlava de desterrament però no hem trobat cap documentació que ho corrobori, en tot cas, va haver de marxar d’Esparreguera a Olesa de Montserrat  (c/Indústria, 17) on hi tenia família[11]. Van marxar en primer lloc perquè passaven molta gana i se sentien rebutjats i no els donaven feina, per això va anar a treballar a Monistrol. Això va durar ben poc perquè ben aviat van decidir d’anar-se’n a França on la Vicenta hi tenia germans exiliats i els podrien ajudar.

La família va marxar a França a peu, pels Pirineus. Van anar a viure a casa de la germana de la Vicenta, la Carme i, més tard, van traslladar-se a casa del seu germà Pere, a Coustouges, prop de Perpinyà, Loire, després retornarien a Izieux.

 



[1] De Torre Alta, València.

[2] Nascut l’any 1895 a Monteagudo (Terol), un jornaler que havia arribat a Esparreguera l’any 1922.

[3] Entrevista efectuada per Joana Llordella a Maria Antònia Juanpere, dins del projecte: Memorial Democràtic del Baix Llobregat; de les experiències personals a l’èxit col·lectiu. Novembre 2020.Autores: Joana Llordella i Blanca Mampel. Direcció projecte: José Fernández i Elionor Sellés. 

[4] Lligall: 1597, Caixa: 1 Exp: 8 Foli: 10 i 42. La data de l’expedient és el 22 d’octubre de 1940.

[5] Poden llegir la seva biografia en aquesta adreça del Memorial Democràtic del Baix Llobregat: file:///C:/Users/LLORDELLA/Downloads/1620027586-0-3.pdf

[6] Al padró de 1922, l’Apolònia (Polònia) és vídua, consta que és nascuda l’any 1865 a Torre Baixa, València, i viu amb sis fills al carrer Bruc, núm. 34, d’Esparreguera. Tots plegats, menys el Mariano, havien arribat a la vila l’any 1906.

[7] En Bernabé, nascut després del Joan, havia mort quan tenia 15 mesos.

[8] Al padró de 1940 hi posa a Olesa de Montserrat.

[9] Al padró de 1940 hi posa l’any 1929.

[10] Al padró de 1939 hi posa Emília.

[11] Parla del Carles Roselló Blasco, de Torre Alta (1904), casat amb Juana Garrido (1910), de Bedar, Almeria. També hi havia els Vinyals, l’Agustinet, el Peret i l’Antoni.


Emili Corella Roselló. Més informació.pdf
Contacte
® 2013. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
C/ Estelí, 10
08980 St. Feliu de Llobregat
Barcelona
Tel.: 93 666 35 27
cecbll@llobregat.info