Ramon Parera Figueras, fill de Ramon i Manuela,  va néixer el 28 d’octubre de  1898 a Tamarit de Llitera (Osca) i va morir als Hospices Civils de Lió el 3 de febrer de 1977.  En Ramon tenia tres germans –Conrad, Patrocini, Guillermina – i la família s’havia establert a Olesa cap al 1909 procedents de Tamarit de Llitera (Tarragona).

Casat amb Teresa Sabater Sastre (Olesa de Montserrat, 31-10-1904 –Saint-Victor-de-Cessieux,1-5-1994), el matrimoni tenia 3 fills: Conrad (Olesa de Montserrat, 23-3-1926 –Saint Victor de Cessieu–, 9-3-1995), Jaume (Olesa de Montserrat, 4-8-1931 –Saint-Priest, 8-8-2015) i Dolors (Olesa de Montserrat, 13-1-33 –Saint-Priest, 1-3-2000). La família vivia al carrer Santa Oliva. En Ramon treballava a l’empresa tèxtil Margarit, coneguda amb el nom del “vapor cremat”  on feia d’encarregat.

Ramon Parera, pertanyia a ERC i sindicalment estava afiliat a la CNT. En iniciar-se la Guerra Civil, va formar part del Comitè Local de Milícies antifeixistes constituït entre el 19 i 20 de juliol de 1936 com a representant del seu partit.  Poc Poc després, marxà voluntari al front de guerra amb la  Columna Macià-Companys, destinada a Alcanyís (Terol).

Ramon Parera accedeix a l’alcaldia després de la crisi de govern provocada per la dimissió de Miquel Matas i del seu equip. És en aquest context que ERC proposa en  Parera, que fins ara no havia format part de cap Consell municipal, com a alcalde. En la sessió municipal celebrada el 28 de maig de 1937 serà elegit alcalde per majoria absoluta, o en terminologia del moment, Conseller-president, convertint-se així en el tercer alcalde del període republicà, càrrec que representà durant un any, des del 28 de maig de 1937 fins al  27 de maig de 1938.

Ramon Parera s’exilia a França amb la seva esposa i fills. A França, tenim constància que el mes de març de 1939 estava  internat al camp de Bram. En aquest camp van estar internats 36 olesans convertint-se en el segon camp francès, juntament amb el camp d’Agde també amb 36 olesans, on van estar reclosos més olesans al llarg de l’exili.