En Francesc Elena Julià va néixer el 15 de gener de 1905 a Esparreguera; l’any 1936 vivia amb la seva mare, Rosa Julià Serra, i amb la seva esposa, Josepa (Pepeta) Valldeperas Salvador.

El Francesc va treballar a les panes de l’empresa tèxtil d’Esparreguera, S.A. Sedó, en cta., des del l’any 1916 fins a l’1 de setembre de 1929, també havia treballat a la fàbrica J. Montané i Font S.L., a la mateixa localitat, on era coneguda popularment com “les tovalloles”.

El professor Pelai Pagès defineix en Francesc com un sindicalista esparreguerí, militant de la CNT durant els anys de la Segona República i que va ser delegat pel Sindicat Únic de Treballadors d’Esparreguera als dos Plens de la Confederació Regional de Treball de Catalunya que es van produir a Barcelona l’agost de 1931 i el març de 1933.

El dia 23 d’octubre de 1936 va formar part de la nova Corporació municipal d’Esparreguera, constituïda per 22 Consellers, segons disposava el decret del 9 d’octubre del mateix any. Tres d’aquests eren representants del PSUC, i en Francesc n’era un.

El nostre protagonista va formar part de l’exèrcit republicà i va arribar a sergent d’artilleria.

En finalitzar la Guerra Civil el Francesc va marxar cap a França. Aquí, va estar al camp de refugiats de Barcarès, Setfons i, quan els alemanys van ocupar França, ell i d’altres es van escapar del camp i aleshores  es va incorporar als maquis, fins a  l’any 1945, quan es va acabar la guerra.

El Francesc va morir a Txèquia, concretament a Ústí nad Labem, l’any 1976.

Josep Elena Julià

En Josep Elena Julià (Pepet) era el germà petit del Francesc. Havia nascut a Esparreguera el dia 20 de gener de 1915 i havia treballat com a dependent a la Cooperativa Obrera Germinal.

En Josep va ser dirigent  de l’agrupació esparreguerina de la CNT i integrant el nucli dissident local que passa als Sindicats d’Oposició de la CNT l’any 1932, el qual va abandonar amb la unificació d’aquest, juntament amb Joan Jordà, entre d’altres, per apropar-se al nucli local de la UGT. Va ser membre del PSUC.

En esclatar la Guerra va marxar a Madrid amb la columna de voluntaris “Libertad”, el 29 d’agost de 1936. Finalitzada la guerra, va estar presoner a Sant Feliu, el 5 d’abril de 1940 i passà a la presó del Palau de les Missions de Barcelona i, més tard,  a Guardiola.

Mateu Elena Julià

En Mateu va ser membre actiu i secretari del Centre Cultural Obrer d’Esparreguera, que tenia l’Agrupación Cultural Estudios, la qual organitzava conferències i activitats per als obrers i obreres.

En Mateu era d’ERC i durant la guerra va ser tinent de la 41 Divisió, 58 Brigada XIX, del l’exèrcit de la II República.

El 3 de febrer de 1939 va ser pres a Barcelona i va morir a la presó de Terrassa el 29 de novembre de 1939.

Tomàs Valldeperas Salvador

Tomàs Valldeperas Salvador havia nascut a Tortosa l’any 1901 i estava casat amb Maria Aragonès. El Tomàs també es va exiliar a França, on va ser pres per la Gestapo i  lliurat a les autoritats franquistes. Un cop a Espanya va ser destinat al Batalló disciplinari de treballadors núm. 52 de Madrid i l’enviaren al Valle de los Caídos, a la construcció del mausoleu.

Josep Valldeperas Salvador

En Josep Valldeperas Salvador va néixer el 21 d’agost de 1917 a Òrrios, Terol. Treballava a l’empresa S.A. Sedó, en cta., on feia d’electricista i vivia a la colònia.

El Josep havia estat membre de la CNT i va anar voluntari al front el 21 de febrer de 1937 amb la columna Ascaso,  i s’hi va estar, amb anades i vingudes, fins al final de la guerra, que va ser fet presoner a Almenara (Castelló de la Plana) –aleshores era tinent. 

El 27 de febrer de 1940 s’inicià el  Sumaríssim després d’haver estat enviat al camp de concentració de Porta-Coeli (València).

Llibert Elena

El Llibert, el nostre informant, va anar a viure a França quan tenia 13 anys per retrobar-se amb el pare a l’exili. Van marxar amb la mare amb tren cap a França i el seu pare els esperava a Portbou. Es van establir a Marsella.

En Llibert era, i és, comunista, i per això  va connectar amb republicans que tenien els pares a la presó a Espanya. L’any 1969, el Llibert va entrar a Txecoslovàquia il·legalment a través del PCF. En aquell moment, o tornava a Espanya i l’empresonaven a Burgos o marxava cap allà.  En Llibert i la seva esposa, Josefa Cuadrado López, es va establir a Ústí nad Labem on va treballar de paleta. Aquí van néixer les seves dues filles.


--------------------
FORMA DE CITACIÓ DE L'ARTICLE

LLORDELLA, Joana; MAMPEL, Blanca, Biografia de Paquita Monné Subirana del projecte Memorial Democràtic del Baix Llobregat [en línia], Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2022), http://www.memorialbaixllobregat.cat/testimonis-i-biografies/repressio-franquista/biografia-89.htm, [data de la consulta]