En Josep Maria Vila Juncosa era nascut el 20 d’agost de 1888 al Masroig (Tarragona). Treballava per compte propi a jornal, a més de cafeter. Estava casat amb Dolors Mach Isard i tenien dos fills, l’Olímpia i el Joan.

La seva filla Olímpia Vila  es va casar amb l’Enric Borràs Muñoz, amb  qui va tenir una filla, l’Assumpció Borràs Vila.

L’Enric Borràs Muñoz va néixer a Terrassa, el 9 de febrer de 1911 i treballava a l’empresa tèxtil d’Esparreguera J. Montané Font S.L.. Era fill del Julio Borràs Olobuenga, que l’any 1936 treballava d’aprestador a J. Montané Font S.L. S’havia casat en segones núpcies amb Eduarda Simón Perales. Del primer matrimoni va tenir el Fèlix i l’Enric Borràs Muñoz; amb el segon, naixeria el Júlio Borràs Simon. El pare de l’Enric havia estat president de l’Ateneu d’Esparreguera. En Julio Borràs Olobuenaga va entrar a la presó el 13 d’agost de 1939 acusat de rebel·lió, amb una pena de 12 anys i un dia.

L’Enric Borràs va ser processat i condemnat pels fets d’Octubre de 1934, va formar  part dels Sindicats d’Oposició d’Esparreguera, a més, a la Causa General d’Esparreguera podem llegir que va ser membre d’Estat Català i escamot de Dencàs. Afegirem que va ser un dels fundadors de la UGT a Esparreguera, regidor per ERC en la formació del nou Ajuntament del 31 de juliol de 1936, com a Conseller d’Hisenda, però no continuarà a partir del mes d’octubre perquè va marxar al front. En la retirada de l’exercit republicà s’exiliaria a França d’on no tornaria.

L’Olímpia Vila va ser regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera durant la República, quan va reemplaçar en Nicolau Juanpere Vernet –regidor del PSUC– el mes de maig de 1938, perquè aquest és mobilitzat, i mantindrà el càrrec fins al final de la guerra.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, el Josep Maria Vila, la seva esposa, l’Olímpia, i la neta, marxen a França. L’Enric Borràs també s’exiliarà en retirar-se les tropes republicanes i romandrà a França fins a la mort. En tornar, el Josep Maria és empresonat i condemnat però el seu cas va ser sobresegut a la revisió –en un principi se li demanava una pena de dotze anys i un dia.

L’Assumpció Borràs Vila es va casar amb el Joan Gironès, fill de  Josep Gironès Serra, el qual també havia patit repressió ja que es va haver d’estar nou anys a l’exili.

L’altre fill del Josep Maria Vila, en Joan Vila Mach va ser carrabiner  i militar a l’exèrcit de la República. En finalitzar la Guerra Civil, va haver de tornar al servei militar, concretament a la caserna militar de Loiola (Donosti). Ell no es va exiliar però marxaria al cap d’uns anys cap al Brasil.

La  germana del Josep Maria Vila, Felicità Vila Juncosa, obrera tèxtil, com el seu espòs i les dues filles, també va patir les conseqüències de la repressió al final de la guerra. El seu marit, Joan Bosch Ferré, conegut com el Nino Nano, era nascut a Piera  i era paleta de professió; sindicalista, membre d’Estat Català primer i afilat a ERC més tard. Havia participat als Fets d’Octubre. Segons l’informe de la Guàrdia Civil, primer va ser militant de la CNT i passà posteriorment a la UGT. Va ser acusat de  complicitat amb l’Enric Borràs. Va ser pres i acusat de rebel·lió militar i executat el 4 de novembre de 1939, després d’un Consell de Guerra Sumaríssim d’urgència. Felicità Vila es quedaria amb les seves filles, la Teresa i l’Eva,  però la primera marxaria a viure a Sabadell i, posteriorment, als anys seixanta, al Brasil.