Francesca Monné Subirana va néixer l’any 1907 a Esparreguera; era filla del músic Josep Monné Dinarès i Vicenta Subirana. De família de músics i religiosa, sovint la trobem amb la seva germana Fausta col·laborant amb el Patronat Parroquial d’Esparreguera. Ja de ben petites actuen a Esparreguera i rodalies. De més grans, ella  i la seva germana, també pianista, feien classes de música a nens i nenes, organitzaven successives corals infantils i espectacles musicals a Esparreguera i a d’altres poblacions.

La nostra protagonista va ser saxofonista, pianista, cantant, directora d’orquestra i corals infantils i formà la primera orquestrina femenina de Catalunya. A part d’aquesta activitat musical, des de ben joveneta, va participar en diverses activitats culturals a Esparreguera, així, la trobem en nombrosíssimes representacions teatrals compartint escenari a les entitats d’Esparreguera, a l’Ateneu, al Patronat i a l’Estrella, sempre amb papers rellevants.

El pare de la Francesca va enviudar i es va tornar a casar amb Josefina Gobern; l’any 1936 la família vivia al carrer Josep Anselm Clavé, 37 (actual carrer dels Arbres) d’Esparreguera, juntament amb la seva filla Fausta, el gendre, Enric Sala Avenoza i el net, Arturo Sala Monné.

Francesca es va casar amb Miquel Galceran Jorba i van tenir una filla, Antònia Galceran Monné, nascuda l’any 1930 a Esparreguera. La família vivia al carrer de Sant Antoni, núm.8, amb els sogres i una cunyada, Consol (Consuelo) Galceran Jorba, que marxaria a l’exili amb la família.

Na Francesca Monné  va entrar a l’Ajuntament d’Esparreguera per ERC i com a regidora de Cultura, el 27 de maig de 1938, quan Agustí Jorba va haver d’assumir l’alcaldia perquè en Miquel Galceran, el seu marit, es va incorporar a files. La realitat és que no va tenir massa temps per a acomplir la seva tasca com a Regidora de cultura –aleshores en deien Consellera de Cultura– ja que la guerra que li possibilità entrar a l’Ajuntament, també li estroncà les ganes d’innovar i millorar la cultura de la seva vila. Ella havia estat presidenta del grup de dones d‟ERC d’Esparreguera molt vinculat a l’Ateneu, és per això que allí organitzà nombrosos actes solidaris. A més, entre d’altres activitats, trobem la nostra protagonista organitzant cercaviles, concerts, balls i sessions de cinema per als soldats que tornaven del front i en benefici dels refugiats.

El 22 de gener de 1939,  la Francesca i la seva família, com molts altres republicans, es van haver d’exiliar a França.  Allí viuen moments molt difícils fins que és  alliberat el territori francès del domini nazi, l’any 1944.

La seva germana,  Faustina Monné, no es va exiliar a França i es va establir a Sabadell amb el seu pare, Pepito, l’àvia Josefina i el seu fill Arturo (més tard s’hi afegiria el seu marit, Enric). La cunyada de la Faustina, Marina Sala Avenoza, les seves filles, i el seu cunyat, Joan Termes Clanxet també es van haver d’exiliar igual que en Josep Termes.

Els cunyats de la Francesca, en Jaume Vidal i na Consol Galceran Jorba, van tenir dos fills, l’Esteve i el Lluís Vidal Galceran. El Lluís va néixer a França però el seu germà i la seva mare van marxar amb la família que anava amb la Francesca Monné cap a França.