Testimonis i biografies > La repressió franquista >

La repressió franquista

tornar al llistat

Joana Sastre Casanovas

Joana Sastre Casanovas va néixer a Olesa de Montserrat l’any 1880 i va morir a Rubí l’any 1952. El seu pare, Ignasi Sastre Marcet nascut a Olesa el 1844, era pagès. Estava casada amb Josep Elias Casals, nascut a Collbató l’any 1878, pagès. Tenien quatre fills, el Josep, nascut el 1904, el Melcior, nascut el 1909, l’Eulàlia, nascuda el 1908 i la Clara  nascuda el 1916.

L’any 1936, la Joana –que era vídua– vivia amb les seves filles a la Plaça de la República. El 21 de setembre de 1939, la Joana, que aleshores té 59 anys, és detinguda a Olesa per la Guàrdia Civil i traslladada a Terrassa on ingressa a la presó acusada del delicto de auxilio a la rebelión militar, derrotismo y otros desmanes.  

Per ordre del Jutge instructor de terrassa s’inicia el sumaríssim d’urgència, procés en el qual es recullen informes i declaracions sobre l’actuació de la Joana durant el període republicà i de la Guerra Civil. Aquest procés és llarg i lent, com la majoria d’ells, i no finalitza fins a l’any 1942. Durant tot aquest temps, la Joana no és cridada a declarar davant del Jutge Militar que instrueix el sumaríssim fins el juny de 1940.

Al cap de poc temps de ser detinguda, l’Eulàlia i la Clara ­– les filles de la Joana– van haver de presentar-se al local de la Falange d’Olesa amb l’objectiu de rapa’ls-hi el cap. Aquesta pràctica era una manera d’humiliar les dones rojas  i, en aquest cas, d’estendre el càstig a les filles per la suposada actuació de la mare que es mostrava poc addicte al règim.

La Joana aconsegueix estar amb llibertat condicional fins a la celebració del Consell de guerra. D’aquesta manera, la Joana surt de la presó de Terrassa  amb l’obligació de fixar la residència a Olesa i de no poder-la abandonar sense permís de les autoritats. També estableix que ha de comparèixer davant la Guàrdia Civil local els dies 1 i 15 de cada mes.

Un cop completat el procés judicial, se l’acusa del delicte d’auxili a la rebel·lió militar i és condemnada amb la pena de 12 anys i un dia. Alhora, però, es proposa la seva commutació per una pena de 12 anys, que és la pena immediatament inferior que correspon quan es commuta una sentència. Més endavant, la Joana hauria de passar pel Tribunal de Responsabilidades Políticas.


JOANA SASTRE CASANOVAS. Més informació....pdf
Contacte
® 2013. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
C/ Estelí, 10
08980 St. Feliu de Llobregat
Barcelona
Tel.: 93 666 35 27
cecbll@llobregat.info