En Josep Roca Tardà va néixer a Esparreguera el dia 3  de març de 1916. El seu pare era Magí Roca Juncosa , la seva mare era Antònia Tardà Cucurella , el germà gran era en Magí, el germà petit, en Ferran i tenien una germana més petita, l’Amàlia. Vivien a pagès, concretament a Ca n’Amat. Els quatre germans eren nascuts a Esparreguera i treballaven d’agricultors per compte propi; el pare i el Ferran també feien de rajolers.

El nostre protagonista tenia 21 anys en iniciar-se la Guerra Civil. Va anar a la guerra com a soldat, però només sabem que va ser milicià i  va  ser ferit ja que hem trobat documentació referida a les seves visites a l’hospital.

En Josep s’exilià, en finalitzar la Guerra Civil, a França. El localitzem al Camp de Le Vernet. Aquest camp d’internament francès es troba situat entre els pobles francesos de Le Vernet i Saverdun, al Prepirineu  francès, al Departament d’Ariège. El 30 de juny de 1944 es va donar l'ordre d'evacuació del Camp de Vernet d'Ariège. Els internats són traslladats en camions i autobusos a la caserna Caffarelli de Tolosa (Alta Garona); va ser llavors quan sortiria el nostre protagonista cap a un destí desconegut. Al cap de pocs dies, el 3 de juliol, seria traslladat a l’estació de Tolosa, que tenia per nom Toulouse-Raynal.

Entre el juny i el setembre de 1944 molts republicans espanyols varen ser deportats des de França cap a Dachau. En el cas d’en Josep, va sortir el 9 d’agost de 1944 des de Bordeus amb un comboi amb 660 deportats, dels quals 253 eren republicans. El viatge durà 19 dies. Finalment, el 28 d’agost, entraria per la porta del KZ de Dachau, amb el lema “ Arbeit Macht Frei”, que el podem traduir com “El treball dona la llibertat”.

El Josep va arribar al camp de Dachau com a presoner polític, com la majoria de republicans, és per això que portaria el distintiu del triangle blau, símbol dels apàtrides, amb la S de “Spanier” al mig. El registraren amb la matrícula núm. 94176.

El nostre represaliat, posteriorment, el 14 de setembre de 1944, sortiria cap al camp de concentració de Mauthausen, on ingressaria el dia 16 de setembre, amb el número de matrícula, 99004. Finalment, seria transferit al subcamp d’Ebensee, un dels  Kommados externs de Mauthausen, un poble  situat al llac Traunsee, envoltat de grans serralades on, a partir del 18 de novembre de 1943, s’hi havien establert fàbriques de gasolina sintètica i armes, excavades a la muntanya. Aquí romandrà fins que, el sis de maig de 1945, és alliberat juntament amb altres 16.000 persones procedents de diferents camps evacuats abans per la imminent arribada dels aliats. En Josep Roca Tardà figurarà al llistat de supervivents espanyols que el personal militar estatunidenc atendria quan es va alliberar el camp.

El nom de Joan Roca Tardà va relacionat amb el KLM, un moviment clandestí que hi havia al camp, Komando d’Alliberament de Mauthausen. Aquest komando va teixir una bandera republicana amb diverses inscripcions que rebria el primer tanc dels aliats.

Magí RocaTardà

Coneixem per la documentació de la Causa General de Sant Esteve de Sesrovires que el germà del Josep, en Magí, va ser acusat l’any 1942, per un pagès de la mateixa població, d’haver participat en la detenció del seu fill.

Ferran Roca Tardà

El seu germà Ferran va ser pres quan tenia 20 anys i era solter; va entrar a la presó el 30 d’agost de l’any 1939 i en sortí el 7 de novembre de 1942. Va ser acusat de rebel·lió i el van condemnar a una pena de 12 anys i un dia.

Del 15 de maig de 1944 tenim un document del Juzgado Militar Permanente de Ceuta del Ejército de Marruecos a l’Alcalde de Sant Esteve de Sesrovires on demana antecedents de Ferran Roca Tardà, germà petit del Magí, que també era nascut a Esparreguera i que treballava de rajoler per compte propi al negoci familiar. En un costat del document podem llegir a llapis un apunt on fa referència a les idees contràries al règim i de pertànyer a una família de “malos antecedentes”.

El dos de desembre de 1942 el director de la presó Model, on es trobava en Ferran, envia un telegrama a l’alcalde de Sant Esteve de Sesrovires en el qual pregunta si el pres es pot beneficiar de la llibertat condicional. Aleshores, la família no vivia a pagès i s’estava al poble.