Testimonis i biografies > La repressió franquista >

La repressió franquista

tornar al llistat

Carles Jorba Piè

El Carles Jorba Piè va néixer el 17 de gener de 1894 a Esparreguera, es va casar amb l’Amàlia Ginestà, que era nascuda a Terrassa el 17 de febrer de 1897. La parella es va conèixer quan ell va anar a treballar a aquesta ciutat i va tenir un fill i una filla: l’Antoni, nascut a Terrassa, el 9 de maig de 1921, i la
Magdalena, nascuda també a la mateixa ciutat el 26 d’abril de 1925.
L’any 1930, la família marxaria cap a Esparreguera, allí viurien al carrerTorrent Mal, núm. 9. El nostre protagonista era teixidor de Can Sedó i també s’havia ocupat com a terrisser, un ofici molt freqüent aleshores a Esparreguera ja que hi havia moltes terrisseries. El Carles era també un bon comerciant, ja que havia anat pels mercats venent plats i terrissa, per això tenia el sobrenom del “Plats i olles”.
Carles estava cofoi d’haver pertangut al Comitè que va col·lectivitzar l’empresa de Can Sedó, especialment de la Cooperativa. Havia format part del Consell de Col·lectivització de Can Sedó i havia estat una persona molt activa dins del món sindical. Podríem dir que el Carlets inicialment era un anarquista afiliat a la CNT
i formà part del grup de discussió dels trentistes d’Esparreguera.
El fill del Carles i l’Amàlia, l’Antoni, havia treballat a la fàbrica Sedó, al despatx, perquè havia estudiat “Teneduria de libros” a l’escola del Sr. Povill, a Olesa de
Montserrat, cosa que no era freqüent a l’època. Era intel·ligent i la família volia que prosperés, però va morir a la guerra. Aquesta mort seria una llosa que pesaria per sempre a tota la família, per un cantó per la joventut del soldat i, per l’altre, perquè el Carles era un dels instructors de guerra que hi havia a Esparreguera.
En Carles Jorba va ser una persona força implicada en la vida política i sindical d’Esparreguera; també va ser regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera i tindrà la responsabilitat com a vocal de la comissió municipal de finances.
En finalitzar la Guerra Civil, el Carles i família s’han d’exiliar a França. A la frontera veuen que anar a França no és la solució, de moment, i la família acorda que l’Amàlia i la filla retornaran a casa mentre que el Carles continuarà fins a França. Van estar vuit anys separats i ho van passar molt malament.
El nostre protagonista va mantenir la relació amb altres exiliats d’Esparreguera, el Màrius Parent, que havia estat sotssecretari del Centre Català republicà d’Esparreguera, l’Agustí Jorba o Miquel Galceran, que havien estat alcaldes d’Esparreguera durant la II República, entre d’altres. A França treballarà en un negoci familiar, ja que viuran en una zona rural, i es dedicarà al comerç, a Barbasta, un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona, a la regió de la Nova Aquitània.


Carles Jorba. Més informació....pdf
Contacte
® 2013. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
C/ Estelí, 10
08980 St. Feliu de Llobregat
Barcelona
Tel.: 93 666 35 27
cecbll@llobregat.info