Hem volgut biografiar i fer la recerca sobre Magdalena Jorba Ginestà i indirectament també sobre la seva mare, Amàlia Ginestà Llunell que, tot i que no tenien cap causa en contra d’elles, sí que van patir les conseqüències molt directament de la guerra i la repressió del final de la Guerra Civil.
L’Amàlia i la Magdalena eren respectivament esposa i filla de Carles Jorba Piè, represaliat en finalitzar la Guerra Civil i que també trobarem biografiat en aquest web.
L’Amàlia Ginestà era nascuda a Terrassa el 17 de febrer de 1897 i, quan va anar a treballar a Esparreguera, ho va fer de teixidora a l’empresa J. Montané
Font S.L.. Ella i el seu marit tenien un fill i una filla, l’Antoni, nascut a Terrassa el nou de maig de 1921, i la petita Magdalena, nascuda també a Terrassa el 26
d’abril de 1925. La família vivia al carrer Torrent Mal, núm. 9, d’Esparreguera.
El Carles Jorba Piè va néixer el 17 de gener de 1894 a Esparreguera; era teixidor de Can Sedó i també s’havia ocupat com a terrisser, un ofici molt freqüent aleshores a Esparreguera ja que hi havia moltes terrisseries. El pare de la Magdalena havia començat a treballar a la fàbrica Sedó, als telers, l’1 de setembre de 1930 i va finalitzar l’any 1938, quan es va exiliar a França. Segons la seva neta, estava cofoi d’haver pertangut al Comitè que va col·lectivitzar l’empresa. Durant la república també havia estat regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera.
Quan comença la Guerra Civil, la Magdalena té 11 anys i el pare és una persona força implicada en la vida política i sindical d’Esparreguera. El seu germà, l’Antoni Jorba, morirà a la guerra. En finalitzar la Guerra Civil, el pare i la família s’ha d’exiliar a França amb altres esparreguerins. A la frontera, decideixen que la Magdalena i l’Amàlia aniran a viure a Terrassa on la mare hi tenia unes germanes i un germà, el pare seguiria fins a França i, més tard, es retrobarien.
La Magdalena ens havia contat que havien intentat marxar a França per reunir-se amb el Carles, més d’una vegada, però no era fàcil ja que ho havien de fer de forma clandestina travessant el Pirineu i de nit.
En aquesta biografia s’hi poden llegir més detalls sobre la mort del seu germà Antoni, les Escoles Graduades d’Esparreguera, l’amistat amb l’Antònia Galceran i família, l’exili i un primer intent de retornar a Esparreguera, just acabada la Guerra Civil (quan van decidir a la frontera que era la millor opció ja que no havien fet res); s’explica també que es van trobar que els havien ocupat la seva pròpia casa, la repressió a les dones republicanes que no es van exiliar. També podem llegir sobre el recomençar altra vegada, un cop arribats a França, i la lluita legal per retornar a Esparreguera, i la tornada definitiva.