Josep Bayona Vidal va néixer a Castellbell i el Vilar l’any 1900. Fill de Joan Bayona i Àngela Vidal. Es casà amb Teresa Camps Morral i tingueren una filla, l’Angelina. Vivien al carrer Metge Carreras, d’Olesa de Montserrat, i treballava al sector tèxtil, concretament a la fàbrica Manufactura Tèxtil Olesana SA, coneguda popularment com a Ca l’Isard, on feia d’encarregat, i ens consta que com a mínim formà part del comitè d’empresa de la fàbrica Tèxtil Olesana SA –coneguda pels olesans per Cal Vadó Bruixa, l’any 1938 (aquesta fou una empresa completament col·lectivitzada ja que tenia més de 100 treballadors).

En Josep era d’ERC i va ser Conseller municipal d’aquest partit a l’Ajuntament d’Olesa durant un any, des del 28 maig de 1937 fins al 27 maig de 1938. Va accedir al consistori en un moment de tensió política, tant a nivell local com general, provocat no només per les dificultats de viure en temps de guerra,  sinó també pels fets que se succeïren a la rereguarda. Concretament, a Barcelona van tenir lloc els “Fets de maig de 1937”, desencadenats per l’enfrontament entre les forces dels POUM i CNT contra les forces d’ordre públic de la Generalitat, amb el suport del PSUC, la UGT i Estat català pel control de l’edifici de la Telefònica a Barcelona. El conflicte desencadenà una onada de violència carrer, amb enfrontaments armats i barricades, que mantingueren el país en estat d’alerta durant tota la setmana. Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, la CNT i el POUM van ser apartades del govern.

En Josep Bayona, com a conseller de l’Ajuntament i membre d’ERC va ser detingut juntament amb altres persones de la vila entre el 10 i el 13 de febrer de 1939. En un començament, van ser tancades a l’edifici del Círcol, en espera de ser trasllades a Barcelona, però la pressió d’un grup de veïns i veïnes, en el que es coneix com el “Judici de les vídues” va precipitar però, els fets i el seu tràgic desenllaç. Sense avisar ni els detinguts ni els familiars, a la matinada del 19 de febrer de 1939, Josep Bayona i 11 olesans més van ser traslladats al cementiri d’Abrera on foren afusellats sense cap mena de judici.