Frederic Prieto Caballé. Alcalde de Cornellà de Llobregat, 1979-1985.

Frederic Prieto i Caballé, va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1940.  Va realitzar estudis de Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i alguns cursos de dret que no va poder continuar per la dedicació al seu compromís social i polític. El seu avi era guàrdia civil que es va instal·lar a Barcelona després de la Setmana Tràgica. El seu pare va ser apoderat d’una empresa del sector químic i la seva mare tenia una merceria on Frederic va despatxar en alguna ocasió. Eren quatre germans. Va estudiar el batxillerat elemental als maristes de Sants i el batxillerat superior al Col·legi de la Immaculada de les Clarisses. Durant aquests anys es va implicar en l’obra social que feia mossèn Pere Oliveres, un capellà de Sants.

 

Va entrar al Seminari Diocesà de Barcelona en 1957 quan tenia 17 anys. L’ambient del seminari era de control sobre els estudiants –no podien llegir la premsa- però els seminaristes aconseguiren organitzar-se trencant el rigor disciplinari. Van crear una revista, Euge, i una modesta organització amb preocupació social anomenada Fiambrera. En el seminari, Frederic Prieto, va rebre la influència de Casimir Martí i Joan Anton Ventosa que, en els primers anys seixanta, ja parlaven de diàleg entre cristians i marxistes. És en aquest ambient on Prieto pren consciència política i connecta amb el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la mà d’Albert Balcells.

 

L’any 1963 va anar a Roma a fer estudis de Teologia on va viure de prop el procés del Concili Vaticà II. Durant la seva primera estada a Roma es va ordenar sacerdot i va ser destinat a una parròquia de Rubí. Més endavant, tornà a Roma a finalitzar els estudis i, en acabat, va ser destinat a la parròquia Montserrat del barri del Guinardó de Barcelona. En aquesta parròquia va participar en accions de la comunitat semiclandestines que van comportar la seva detenció pel comissari Creix. La comunitat havia decidit que acudís a una manifestació de 1r de maig amb sotana per tal que es visualitzés que una part de l’Església no compartia els valors del règim franquista. Portat d’aquest compromís va rebutjar la paga de l’Estat que li pertocava com a capellà i això el conduí a treballar a l’editorial Fontanella per tal de poder obtenir ingressos econòmics. A finals dels anys seixanta es secularitzà i inicià estudis de dret. En aquesta època va contribuir a la creació de la Comissió de Barri del Guinardó i a la promoció de la primera associació de veïns – Roca Guinarda- i entrà a formar part de Bandera Roja per, més endavant, militar en el PSUC.

 

En 1971 es va casar i té dos fills. En casar-se va anar a viure a Sant Ildefons de Cornellà com a part del seu compromís polític. Allí col·laborarà amb el Casino Cultural i va promoure l’Associació de Veïns de Sant Ildefons. D’aquest període en destaca la intensa activitat veïnal que va cloure amb la presentació de plans urbanístics alternatius als de l’administració franquista. Va ser responsable comarcal de barris de Bandera Roja, impulsà la Taula Democràtica i l’Assemblea Democràtica de Cornellà i fou uns dels signants del Manifest dels 22 de maig de 1974 demanant Ajuntaments democràtics. També va impulsar la creació del Congrés d’Entitats Locals de Cornellà.  Aquestes plataformes van esdevenir un contrapoder de l’Ajuntament franquista. En 1979 va ser escollit alcalde de Cornellà, càrrec que va ocupar fins 1985.