Aquesta nova publicació del Memorial Democràtic inclou les intervencions de les diverses sessions realitzades entre el 16 i el 18 de novembre de 2023 a Barcelona, Girona i Portbou. El IX Col·loqui Walter Benjamin plantejava, a partir de la discussió a l’entorn d’alguns conceptes clau i l’exposició d’exemples de diverses realitats geogràfiques i històriques, qüestions controvertides, que relacionen els vincles estrets entre la història, la memòria i la voluntat de legislar.

La publicació recull les intervencions de Josep Maria Fradera (UPF), Sébastien Ledoux (Université Paris 1 Pantheon-Sorbonne), Marisa González de Oleaga (UNED), Chiao-In Chen (CEDID-UAB), José María Faraldo (Universidad Complutense Madrid), Emmanuel Droit (Université de Strasbourg) i Alfons Aragoneses (Direcció General de Memòria Democràtica i UPF). 

Història, memòria i voluntat legislativa

Aproximadament en el decurs de les tres dècades darreres, en molts dels països que han viscut conflictes bèl·lics o règims polítics dictatorials –els quals s’han caracteritzat per la violació sistemàtica dels drets humans– s’han aprovat articulats jurídics. Legislar suposa, en bona mesura, reglamentar, ordenar i jerarquitzar l’accés al passat. Comporta incloure criteris jurídics, morals i polítics en la interpretació dels temps pretèrits propers. Amb freqüència es parla de “deure de memòria”.

El passat és important en la conformació del present de les societats i, per tant, no és ni de bon tros un material dipositat en una torre d’ivori a disposició dels estudiosos. Contràriament, es tracta d’un llegat –molt sovint conflictiu– que s’enllaça traumàticament amb el present. Com conviure-hi és un dels grans desafiaments i per això no poques societats dissenyen i despleguen mesures de governança en relació a aquestes herències rebudes. Com es “domina” aquest passat és el gran repte. L’historiador Antoine Prost i el filòsof Paul Ricoeur suggerien fa uns anys un gir del cèlebre enunciat “deure de memòria” i apostaven per un “deure d’història” per tal de facilitar el “dret a la memòria”.