Les opcions del 1978: nacionalitats i regions

A l’Espanya contemporània, la recuperació de la democràcia ha anat sempre associada al reconeixement de l’autogovern per a Catalunya i el País Basc: així havia estat el 1931, amb la República, i així va ser el 1978, quan la transició democràtica va posar fi a la dictadura franquista.

Les constitucions espanyoles de 1931 i 1978 van abordar, per primer cop en la història del constitucionalisme espanyol, la qüestió de l’organització territorial. La primera va dibuixar un “Estat integral”, compatible amb l’autonomia dels municipis i regions. La segona va reconèixer el dret de les “nacionalitats i regions” a l’autonomia, dins la “indissoluble unitat” de la nació espanyola. La Constitució de 1978 no va adoptar un model territorial d’Estat.

L’ambigüitat del títol VIII deixava al desenvolupament estatutari posterior la configuració del que se’n va dir l’Estat de les autonomies. Però que aquest fos el camí seguit, amb la subsegüent generalització de les autonomies i la voluntat d’homogeneïtzar-ne les competències, no vol dir que fos l’únic camí possible. En aquesta exposició es vol fer un repàs dels fets històrics vinculats aquell moment on es debatia l’organització territorial de l’estat. Tot i que ara ens pot semblar evident que el règim autonòmic s’acabés desenvolupant tal com el coneixem, durant aquell any 1978 hi havia altes opcions i propostes per organitzar el model territorial de l’estat espanyol.

Aquest repàs es farà a través de 7 àmbits, tots ells il·lustrats amb fotografies de l’època i amb cartografia. La mostra vol mostrar la doble mirada dels fets: per una banda la institucional amb els personatges i els fets històrics del període; i per l’altra la mirada del carrer, on bona part de la societat civil es manifestà per assolir la democràcia i un estatut d’autonomia per a Catalunya. Bona part de les imatges provenen de l’agència EFE i del fotògraf Manel Armengol.

Comissari: Josep M. Muñoz, director de L’Avenç