50 anys de de la Caputxinada
El Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollirà divendres, 11 de març, un acte obert al públic en homenatge al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).
La benvinguda als assistents a l’acte, a les 12 h, anirà a càrrec del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez. Posteriorment es projectarà una cançó interpretada per Raimon, ‘Inici del càntic en el temple’, amb lletra de Salvador Espriu. A continuació intervindran Borja de Riquer, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona; Mariona Petit, catedràtica de matemàtiques d’institut jubilada i delegada de la Facultat de Ciències dins l’SDEUB en el curs 1967-68; Lluís Forcadell, coordinador del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i Ramon Torrent, catedràtic d’economia política de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta de Delegats de l’SDEUB. La cloenda anirà a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i anirà precedida per la projecció de la cançó Indesinenter, també interpretada per Raimon i amb lletra de Salvador Espriu.
La Caputxinada
La Caputxinada és el nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores ―del 9 a l’11 de març del 1966― va retenir més de 450 estudiants, intel·lectuals i professors universitaris. El grup van erigir-se en assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels pares caputxins del barceloní barri de Sarrià.
El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que esdevingué la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, precedent de l’Assemblea de Catalunya. També va contribuir decisivament en la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics (manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig) i professionals(fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix 1966).
