L’Anton Garcia Pedrero va néixer el 30 de desembre de 1903 a Múrcia i va anar a viure a Esparreguera l’any 1917. L’Anton, com gran part de la família, havia treballat a S.A. Sedó en Cta., però l’any 1936, l’Anton treballa d’obrer fabril a Indústria Olesana S.A.. Estava casat amb Teresa Musté Sentís, nascuda el dia 2 de març de l’any 1903 a Esparreguera. Ella, com els seus germans, treballava com a filadora a S.A. Sedó en Cta. i havia entrat a la fàbrica als 11 anys. Van tenir dos fills, la Rosa Garcia Musté i l’Anton Garcia Musté.
El nostre represaliat era d’ERC i va ser processat al vaixell presó Uruguay, a causa de la seva participació als Fets d’Octubre (se l’acusa dins de la causa dels rabassaires). Apareix a la Causa General d’Esparreguera acusat de separatista i d’haver estat nomenat Secretari popular del Jutjat d’Esparreguera l’any 1936.
N’Antoni García, en finalitzar la guerra, el seu nom apareixerà a l’informe de la Comandancia de la Guardia Civil a la “Causa General de la revolución marxista en Barcelona y su provincia”, finalitzada el juny de 1941. Per això ell i els fills s’exiliaran a França.
En aquest biografia també hi trobem la historia de vida de Josep Barceló Juncosa, consogre de l’Anton García Pedrero, nascut el 4 de juny de 1898 a Masroig, Tarragona, i que havia anat a viure a Esparreguera el 1904; treballava la Indústria Olesana SA. Es va casar amb Antonia Virgili Espí, nascuda el 12 de febrer de 1901 a Esparreguera; ella treballava de teixidora a J. Montané Font SL. La parella van tenir el Claudi, l’espòs de la filla de l’Anton Garcia, i la Maria.
En Josep Barceló era membre de la CNT i el seu nom apareix acusat a la Causa General d’Esparreguera, tot i que no va ser pres i jutjat ja que es va exiliar, i hi consta com a “huido a Francia” i com a “muy peligroso”. El nostre protagonista va ser regidor de l’Ajuntament de 1938 fins al gener de 1939 –substituí en Marià Escoda Mañé, quan va ser mobilitzat al maig de 1938; ell és un més dels representants del poble que van ser represaliats.
En Francesc Musté Sentís era el cunyat de l’Anton García, i havia nascut a Lloà, Lleida, l’any 1895. Era mecànic de professió. Va començar a treballar a la filatura a l’empresa S.A. Sedó en Cta., el 10 de maig de 1920.
El Francesc formava part del Sometent –que jugà un paper important durant els Fets d’Octubre de 1934. En finalitzar la Guerra Civil en Francesc s’exiliarà a França. Podríem suposar que la seva esposa també es va exiliar, però el cert és que tant ella com ell consten al cens de 1940 a Olesa de Montserrat, tot i que sabem per les cartes familiars, que el Francesc segur va marxar a França i ella hi devia d’estar poc temps, a França. La Rosa es reunirà amb ell en jubilar-se, als anys seixanta; l’any 1975 encara els trobem a França, aleshores viuen a Limoux , i l’any 1977 tornaran plegats a Esparreguera on viuran els darrers anys de la seva vida a casa de la seva cunyada, la Carme Jornet.
