Pere i Josep Cuscó Domingo, fills d’una família que emigrà l’any 1893 del Penedès a Esparreguera a causa de la plaga de la fil·loxera que afectà moltes famílies de viticultors del Penedès, amb la finalitat de treballar a la indústria tèxtil Sedó. Tant el Pere com el Josep eren nascuts a Esparreguera, en Pere Cuscó Domingo, el 14 de juny de 1903 i en Josep Cuscó Domingo, el 17 de desembre de 1905 i ambdós hi van passar la infantesa fins que l’any 1919 la família sencera marxa cap a Sabadell. El Josep treballarà in inicialment de taxista fins que ambdós van marxar a viure a Palafrugell per treballar com a cambrers en un restaurant familiar.
Els germans es van veure implicats en els Fets d’Octubre de 1934 i en Pere és empresonat a la presó de Girona i el seu germà Josep ho serà al vapor Uruguai, ancorat al Port de Barcelona.
Per altra banda, sabem per la premsa, que en Pere Cuscó va formar part del Comitè del Radi quan va ser escollit en una Assemblea General del PSUC local de Palafrugell l’any 1937. En acabar la guerra civil, aquest va creuar sol la frontera amb França, i, més endavant, la seva dona, Rosa Paré i els dos fills, la van creuar i es van dirigir cap a Bessèges (Gard) on hi havia un camp de refugiats i on es van retrobar passat un temps. L’abril de 1940, es traslladen a la població de Montbard (Bogonya) on ell treballarà en una fàbrica metal·lúrgica.
En entrar l’exèrcit alemany a París, el perill era més a prop i, per això, a mitjan octubre, en Pere Cuscó i família viuran en un Centre d’Acolliment a la ciutat de Dijon. El 2 de novembre, en Pere escriu al Consol de Mèxic a França, perquè el deixin embarcar cap a Mèxic, acompanyat de la seva família. No va ser possible i s’instal·là a Dijon on va trobar una feina en una important formatgeria en la qual treballaria fins a la seva jubilació. Finalment, el 24 de juliol de 1978 va morir a Dijon.
El Josep Cuscó arriba a la frontera a principis de febrer de 1939 i immediatament al Camp de Sant Cyprien, després va anar a parar al Camp de La Pallice-LaRochelle, al nord-oest de França. Apareix al llistat d’exiliats espanyols al servei de les Tropes d’ocupació, evadits del camp de La Pallice, l’1 de febrer de l’any 1942. Després el localitzem al Sanatori Mèdic-Quirúrgic “Les Genévriers”, situat al Llac de Villers (Doubs) a prop dels Alps Marítims, just a la frontera de França amb Suïssa on va estar internat a causa de problemes respiratoris. Més tard viurà a Dijon on vivia el seu germà. El 14 d’abril de 1944, l’alcalde de Sabadell, Josep Mª Marcet i Coll, emet un certificat de bona conducta a fi i efecte de la repatriació. El 13 de desembre de 1947 retornarà a Sabadell on s’establirà i retornarà a l’ofici de conductor. Finalment, en Josep va morir el 15 juliol de 1954 a Sabadell.
