Joan Milan  Barranco, nascut a Ohanes (Almeria), en finalitzar la guerra era un jornaler de 25 anys, casat amb Adoració Beltran Amela, de 22 anys i que havia nascut al Forcall (Castelló de la Plana), van tenir un fill, en Joan Milan Beltran. La parella s’exilia i el seu fill va morir el 20 de març de 1939 a Grenoble i està enterrat en una fossa comuna del cementiri de La Tronche, d’aquesta ciutat.

Amb les biografies de la família podem veure que gran part de la família procedia de la migració del camp de Castelló i Andalusia, i el focus d’atracció era la indústria que hi havia a Esparreguera. També són famílies partidàries de la república i participen a la guerra com a voluntaris i algun, fins i tot hi perd la vida, com és el cas d’en Ramon Gonell,  marit de l’Agustina Beltran, el qual va morir al front d’Aragó el 3 de setembre de 1937. Altre cas seria en Francesc Llop, que va anar voluntari a la guerra al Front d’Aragó amb l’exèrcit republicà a la columna Ortiz o en Joan Milan Barranco també va anar a la guerra amb l’exèrcit republicà però en aquest cas va ser a Conca amb la columna Tierra y Libertad.

Tal i com van fer en Joan Milan i l’Adoración Beltran, en finalitzar la guerra, la família fugirà cap a França, així tenim en Francesc Llop, esposa i filla,que localitzem al  camp de refugiats de Ribesaltes inicialment, i posteriorment, a ell, naturalitzat francès, resident al poble de Montjotin.

Per altra banda, Àngel Llop Plaza va pertànyer a la CNT iva patir el Consell de guerra sumaríssim, número de causa 014765 (1939-1942) que es va resoldre amb una pena de 12 anys i un dia, així  ho podem trobar al Tribunal Militar Territorial Tercer i que va estar en un batalló disciplinari de soldats .

En Ferriol Soteras Saperas, la seva esposa Ramona Beltran Amela i el fill, Agustí Soteras Beltran, en finalitzar la Guerra Civil, marxaran a França i s’estaran a  Saint Gaudens (Alta Garona) ja que tenien idees republicanes i ella havia estat molt activa quan es col·lectivitzà l’empresa Sedó.