Miquel Soler Bros, nascut als Hostalets de Pierola el 14 de juliol de 1918, era mecànic de professió, però també havia treballat d’ajudant de xofer del metge d’Esparreguera, Agustí Argelaguet, i de carreter per al seu pare.

Fill de Joan Soler Moncunill i de Josepa Bros Canals, tenia dos germans, en Ramon i la Consol. Vivien al c/Laureà Miró, 11, baixos (actual carrer Cavallers) d’Esparreguera.

El Miquel va ser perseguit com el seu germà Ramon i altres persones implicades amb els maquis. Va patir un Consell de guerra sumaríssim, amb núm. de causa 032499 (1943-1944), que finalment es va arxivar. 

El Miquel havia marxat com a voluntari al front d’Aragó. La qüestió és que en Miquel va retornar a casa al cap de poc temps i s’incorporà a l’exèrcit quan va ser cridat per lleves.

Al Miquel se l’incriminava de tenir ideals anarquistes – va ser militant de la CNT– d’haver estat acusat amb el seu germà de tinença il·lícita d’armes i explosius com a conseqüència dels Fets d’Octubre de 1934, d’haver desertat del batalló disciplinari on estava un cop acabada la guerra, i marxar a Andorra. Més tard, seria detingut a la Pobla de Segur, el 9 de setembre de 1943, però fugiria amb el seu germà Ramon.

Miquel Soler Bros,  juntament amb el seu germà Ramon, va patir el judici ordinari  i va ser acusat de “Rebelión Militar, tenencia ilícita de armas u falsificación de documentos militares y civiles”. En iniciar-se la causa, el Miquel es trobava en “paradero desconocido”.

En Miquel havia marxat a França i havia retornat després de la guerra, però no sabem exactament quan. Segons els testimonis familiars ell va explicar que estava en un vaixell a Barcelona i que , després d’haver comprat la identitat d’una persona que ell coneixia,  va estar voltant pel país amb una colla de firaires, fins que aproximadament l’any 1945 es va establir a Vinaroz.

El Miquel va recuperar la seva identitat quan va retornar a Esparreguera, l’any 1967 fins a la seva mort, l’any 2006, a Martorell.