Joaquima Soler Brugueras era nascuda a Esparreguera el 09-12-1897; era filla de Josep Soler Berga, nascut a Esparreguera el 01-11-1868 i que treballava a l’empresa Sedó de la mateixa vila. La Joaquima estava casada amb el Fabià Asens Pedrol i tenien una filla, la Cristina, nascuda el 9 de febrer de 1922.

L’any 1922, el matrimoni vivia a la colònia Sedó amb el pare de la Joaquima, al carrer Sant Lluís núm. 13. Més endavant, va anar a viure a Esparreguera, al carrer Josep Anselm Clavé, 39 1r, actual Carrer dels Arbres. La nostra protagonista havia treballat a S.A. Sedó, en cta., a la secció de les panes, hi havia entrat l’any 1927 i hi va treballar fins al 30 de novembre de 1938.

L’any 1936, la parella vivia amb el pare del Fabià, en Ramon Asens Vallès, que era nascut al Masroig i que aleshores era vidu, però l’any 1940, la família consta al padró municipal com a absent “en el extranjero” i així era, perquè s’havien exiliat a França en finalitzar la Guerra Civil.

Cristina Asens anava a l’Escola Racionalista des que la van obrir l’any 1932. La Joaquima i el Fabià treballaven a Can Sedó; el pare era sindicalista de la CNT i va fer el possible per crear aquesta escola. Quan la Cristina tenia nou anys ell la va inscriure, va ser la segona de la llista.

La Joaquima va viure a Versalles (França) on va morir als 77 anys i va ser enterrada a Chenoise el dia 11 de gener de 1975.

En Fabià Asens era nascut el 14 d’abril de 1897 al Masroig (Priorat) i havia vingut de ben petit a Esparreguera. Ell va participar en la col·lectivització dels Horts de l’empresa Sedó i va ser un dels fundadors de la Cooperativa Obrera Germinal. Ell també va formar part com a regidor del nou Ajuntament d’Esparreguera format el 24 de desembre de 1937 a Esparreguera i en serà regidor fins al final de la guerra, a més, va formar part de la Junta Local de Defensa Passiva d’Esparreguera en representació de la CNT.

En finalitzar la guerra, la família va exiliar-se a França, primer va marxar la Joaquima  amb el seu pare, en Josep Soler Berga, i la filla, Cristina.  Van entrar per Le Perthus i d’allà a Argelers.

La Joaquima, el seu pare –que era un senyor de 71 anys– i la Cristina van anar en tren cap al camp de refugiats de Bois-Brulé (Loir-et-Cher) i allí va morir el seu avi i també un altre ancià d’Esparreguera. Després van viure en una granja allunyada del poble de Chenois, a 10 km. de Provence . A casa seva es reunia gent de la CNT i del POUM. També gent del PSUC, per exemple el pare de Teresa Pàmies. Com que no els agradava Seine-et-Marne, van decidir marxar a París el 1946-47. Primer es van allotjar en hotels on havien preparat una mena d’habitatges per acollir la gran quantitat de gent que la capital no podia absorbir.